L'evolució, compendi d'ecologia i de complexitat

El 1925, l'assem­blea legis­la­tiva de Ten­nes­see va apro­var la llei But­ler, que pro­hi­bia l'ense­nya­ment de la teo­ria de l'evo­lució arreu de l'Estat. Qua­tre mesos després, John T. Sco­pes va ser arres­tat men­tre impar­tia clas­ses d'evo­lució en un ins­ti­tut. En el judici, que es va cele­brar 65 anys després de la mort de Darwin, el jurat va deli­be­rar només durant vuit minuts: va ser decla­rat cul­pa­ble i con­dem­nat a pagar una multa de 100 dòlars. Des d'ales­ho­res ençà, la teo­ria de l'evo­lució ha cres­cut i s'ha con­so­li­dat amb l'apor­tació de mol­tes dades, expe­ri­ments i fets obser­va­bles pro­vi­nents de diver­ses dis­ci­pli­nes científiques, com l'embri­o­lo­gia, la genètica, la bio­lo­gia mole­cu­lar, l'eco­lo­gia i la física. Això vol dir això que ja s'ha superat l'espe­rit fona­men­ta­lista que va pro­pi­ciar la llei But­ler? Res més lluny de la rea­li­tat. El 1999, l'estat de Kan­sas va deci­dir eli­mi­nar qual­se­vol referència a l'edat de la Terra, la teo­ria de l'evo­lució o el Big Bang als pro­gra­mes de les esco­les públi­ques. Per això és impor­tant con­ti­nuar l'evo­lució des de tots els punts de vista científics.

Això és el que fan Jordi Bas­compte, ecòleg, i Bar­tolo Luque, físic, a Evo­lució i com­ple­xi­tat, expli­car de manera pla­nera i extre­ma­da­ment rigo­rosa, amb mul­ti­tud d'anècdo­tes en què els pro­ta­go­nis­tes són els grills, els cavalls o els mol·luscs, entre molts altres orga­nis­mes, el fet de l'evo­lució, des del punt de vista de l'eco­lo­gia i dels sis­te­mes com­ple­xos. Apro­fi­tant la siner­gia que neix dels seus camps d'exper­tesa res­pec­tius, inte­gren dues grans visi­ons de l'evo­lució que sovint es pre­sen­ten enfron­ta­des. D'una banda, la que emfa­titza la con­tingència, els acci­dents con­ge­lats i la irre­ver­si­bi­li­tat, i deter­mina una ciència emi­nent­ment històrica. De l'altra, la visió més raci­o­nal, basada en la com­prensió dels pro­ces­sos d'auto­organització sem­blants als d'altres sis­te­mes físics allu­nyats de l'equi­li­bri ter­mo­dinàmic, i que deter­mina una ciència estruc­tu­ra­lista. El resul­tat és un lli­bre sobre evo­lució dife­rent de la majo­ria dels que he lle­git fins ara, ric i enri­qui­dor, que con­tri­bu­eix que la visió del lec­tor sobre el món faci un petit salt evo­lu­tiu.