cultura

Poesia

Bernat Puigtobella

Sense falsos collarets

Vetlla, de Jordi Lla­vina (Gelida, 1968) és un volum deliciós: pesa 125 grams, fa 1.302 ver­sos i és el número 150 de la col·lecció de poe­sia de l'edi­to­rial 3 i 4. Aques­tes són les mag­ni­tuds d'una obra amb què Jordi Lla­vina ha cap­tu­rat une tranche de vie, com diuen els fran­ce­sos. Vet­lla està divi­dit en tres parts, cadas­cuna amb un trac­ta­ment mètric dife­ren­ciat: octosíl·labs, ale­xan­drins i decasíl·labs. Un nar­ra­dor hi dis­corre de vers en vers sobre una experiència traumàtica de joven­tut, la pèrdua d'una amiga (de la qual no sabem si va morir o sim­ple­ment des­a­parèixer) que li va dei­xar un lli­bre amb una dedi­catòria tor­ba­dora: “Jo no hi seré, i tu em vet­llaràs.” Aquesta és l'anècdota nuclear que Jordi Lla­vina va pelant, per capes, per anar-nos reve­lant el gruix de tota una vida. El nar­ra­dor fa esment d'un verb que va espi­go­lar d'una tra­ducció del rus: el verb but­xa­que­jar. “Un verb que a mi em sem­bla que glossa / el que estic fent amb els meus ver­sos.”

Visi­ons i refle­xi­ons morals

El poema de Lla­vina, digres­siu, fa replecs i but­xa­ques, on s'acu­mu­len en cas­cada tro­ba­lles, visi­ons, refle­xi­ons morals. Les but­xa­ques d'uns texans seran també el motiu de discòrdia més impor­tant entre els dos per­so­nat­ges prin­ci­pals d'aquesta novel·la en vers, i dic novel·la perquè aquí el poeta s'embruta les mans amb el fang de la vida. La dis­cur­si­vi­tat d'aquest but­xa­que­jar, el ritme de l'octosíl·lab, ens evo­quen aque­lla veu digres­siva del Poema ina­ca­bat, de Gabriel Fer­ra­ter (1.334 ver­sos), que també adver­tia que seria “digres­siu i cur­siu, / ana­colútic i al·lusiu”. Aquí l'ombra de Fer­ra­ter no pesa, Lla­vina ja ha meta­bo­lit­zat les lec­tu­res i omple el seu poema “de gent i de coses / i d'afec­tes” amb les seves pròpies vivències. Encara més, l'octosíl·lab l'ajuda a cenyir el dis­curs, a evi­tar les cros­ses retòriques, a no caure en la temp­tació de la frase excelsa o de la metàfora: “Mira de no abu­sar de l'ala metafòrica / –m'acon­se­llava un mes­tre–; prevén-te dels ver­sets / d'estricte viat­jant de la casa Majòrica: / per­les de fan­ta­sia i fal­sos colla­rets.” La cons­tricció d'expli­car una història cenyint-se a la mètrica ha estat higiènica. La sin­taxi al ser­vei de la musi­ca­li­tat, tot i que Lla­vina també és ple­na­ment cons­ci­ent dels perills del ritme: “La mà va ràpida i jo corro / el risc de fer lite­ra­tura.”

Vet­lla és aquí un terme polisèmic que pot incloure molts sen­tits. El nar­ra­dor està con­dem­nat a vet­llar, intran­quil, una amiga morta/des­a­pa­re­guda. Té també el sen­tit de vigília, del dia ante­rior a l'entrada al món lúcid dels adults. I ens remet també a l'estat de ser cons­ci­ent i no dor­mir, l'insomni que sovint ens dóna una ter­ri­ble cla­ri­vidència. D'aquesta llarga vet­lla d'anys en queda, al cap­da­vall, la pers­pec­tiva de l'adult capaç de sen­tir encara en l'estre­bada del record la passió vis­cuda entre dos joves ado­les­cents i de lamen­tar “l'estèril excés de trans­cendència / (que) solem posar en les coses quan som joves”. Sobre aquesta llarga vet­lla hi plana també l'ombra del fracàs, per­so­nal i col·lec­tiu. La renúncia a sal­var el país. L'ago­nia col·lec­tiva és com­pa­rada a un nau­fragi en què ens ofe­guem per moments: “Escric / ¿per sal­var què? No pas els mots, / per des­comp­tat (també la llen­gua / glo­peja aigua salada i cada / vegada n'escup menys.”

Jordi Lla­vina ha obtin­gut amb Vet­lla el premi Vicent Andrés Estellés de poe­sia, dins de la dar­rera nit dels Octu­bre valen­ci­ans, i l'edi­to­rial 3 i 4 també ha gua­nyat un premi publi­cant aquest poema. Som a la vigília de Sant Jordi, les nove­tats més cri­da­ne­res de la diada pas­sa­ran com una apla­na­dora sobre aquest lli­bre. Però la pro­esa de Lla­vina, 1.302 ver­sos en 125 grams, és avui difícil d'igua­lar.

Vetlla Autor: Jordi Llavina Premi Vicent Andrés Estellés Editorial: 3 i 4 València, 2012 Pàgines: 89 Preu: 12 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.