Recuperacions notables

Hem vol­gut obrir aquest suple­ment de després de Sant Jordi amb un dels lli­bres més interes­sants que s'han publi­cat els últims mesos en català. Es tracta de Diari íntim. Escrits auto­bi­ogràfics, de Rafael Tasis, publi­cat per A Con­tra Vent, amb qui obrim i dedi­quem el repor­tatge cen­tral, a càrrec de Xavier Ser­ra­hima. Diari íntim. Escrits auto­bi­ogràfics aplega un bon gra­pat de tex­tos, des d'alguns que daten de quan era ado­les­cent, a començament de la dècada del 1920, fins a la difícil dècada del 1950. L'obra de Tasis és la d'un dels intel·lec­tu­als com­pro­me­sos del seu temps, els que van haver de patir totes les inclemències dels pit­jors moments de la història del segle XX, pre­ci­sa­ment quan esta­ven desen­vo­lu­pant la seva obra.

La tena­ci­tat podria ser la carac­terística uni­fi­ca­dora de molts d'aquells escrip­tors que van pas­sar per diver­ses der­ro­tes. Novel·lista, memo­ri­a­lista, divul­ga­dor històric, dra­ma­turg, crític, assa­gista, lli­bre­ter, impres­sor, tra­duc­tor de l'anglès i del francès, antòleg i peri­o­dista, va començar amb 16 anys a col·labo­rar regu­la­ment en els mit­jans de l'època. Tot i les difi­cul­tats, no va atu­rar la publi­cació després de la Guerra Civil, i a París, durant l'ocu­pació, hi van aparèixer lli­bres seus, com també a Mèxic, poste­ri­or­ment. És un autor a redes­co­brir i encara recordo quan a 3 i 4 van recu­pe­rar dues novel·les policíaques estu­pen­des, La Bíblia valen­ci­ana i Un crim al Para­lelo. Aplau­dim la ini­ci­a­tiva d'aquest volum, que manté viva la memòria i obra d'un home sin­gu­lar, amb una vida de novel·la. Una soci­e­tat mínima­ment agraïda hau­ria de cor­res­pon­dre l'esforç d'homes com Tasis man­te­nint-los vius a través de la lec­tura. Seria just i neces­sari.

També cal des­ta­car la incor­po­ració de segells nous en català. La petita edi­to­rial literària Mar­bot ree­dita la tra­ducció del recent­ment des­a­pa­re­gut Josep Maria Güell de Les ànimes mor­tes, de Gogol, amb què Pere Guixà obre la secció de crítica.. La mateixa edi­to­rial havia publi­cat a final de l'any pas­sat un altre clàssic de la lite­ra­tura vuit­cen­tista russa, Pares i fills, d'Ivan S. Tur­gue­nev: bons lli­bres i bones edi­ci­ons, que espe­rem que puguin con­ti­nuar.