Itinerari nocturn per Barcelona

Ensi­ola ha publi­cat el dar­rer tre­ball nar­ra­tiu del poeta, peri­o­dista i novel·lista Gui­llem Fron­tera (Ari­any, 1945). Es tracta de la novel·la breu Si una nit pen­ses en mi. L'ante­rior obra publi­cada de Gui­llem Fron­tera va ser el lli­bre de relats La mort i la pluja (Proa, 2007), amb què l'autor va gua­nyar el premi Mercè Rodo­reda i de la Crítica Serra d'Or. Un altre lli­bre interes­sant de Fron­tera és Bom­bo­lles de sabó (Ensi­ola, 2006), on l'autor pre­senta diver­sos afo­ris­mes.

La història nar­ra­tiva de Si una nit pen­ses en mi se cen­tra en una tro­bada a l'atzar d'un home i una dona, ell sepa­rat i ella feliçment casada. Els per­so­nat­ges són mallor­quins i el marc on es desen­vo­lupa la trama és la ciu­tat de Bar­ce­lona. La pare­lla es com­porta com si fos­sin dos nàufrags de la nit bus­cant un refugi ima­gi­nari con­tra la sole­dat per com­par­tir els records, les copes i el desig de la vida.

Ell ha arri­bat aquell dia de Palma. Ella ja està amb la maleta a punt per tor­nar a les illes. Però les male­tes es poden dei­xar aban­do­na­des en un res­tau­rant i l'aven­tura es pot fer rea­li­tat per damunt del des­encís amb coratge i volun­tat. Com si es tractés de la pel·lícula Las noc­hes de vino tinto, de José María Nunes, els dos per­so­nat­ges recor­ren l'ambi­ent noc­turn de la zona baixa de Bar­ce­lona, sobre­tot la Ram­bla i els llocs que for­men part del pai­satge lite­rari bar­ce­loní: la cer­ve­se­ria Zuric, la coc­te­le­ria Boa­das, el bar Sot, el cafè de l'Òpera... Men­tre la pare­lla retro­bada recorda temps pas­sats, al seu entorn té lloc una mani­fes­tació. Sire­nes, per­si­a­nes que s'abai­xen, crits... Els pro­ta­go­nis­tes igno­ren per què s'hi mani­fes­ten. “No ho sé”, diu ell, “des de les mani­fes­ta­ci­ons de Lli­ber­tat, amnis­tia i esta­tut d'auto­no­mia, pràcti­ca­ment he per­dut el con­tacte amb tot aquest món”. “Ha pas­sat temps”, recorda ella, “un parell d'anys, sí”. D'aquesta manera el lec­tor s'assa­benta que la història passa durant els pri­mers anys de la Tran­sició: “Tu, un home d'esquer­res, com­promès... Et recordo d'aque­lles reu­ni­ons...”, diu ella. “D'una reunió, em pots recor­dar. Em moria de por. En resum no sé a què ve la mani­fes­tació d'avui, i el millor que podem fer seria esfu­mar-nos”, con­clou ell.

Després de les bata­lles de poli­cies i mani­fes­tants, els pro­ta­go­nis­tes bai­xen Ram­bla avall per seguir el curs de la nit i anar a sopar al Soga's del car­rer d'Avinyó. El record de Palma també és pre­sent al llarg de tota la nar­ració. Ram­bla avall fins al port i de nou Ram­bla amunt “a poc a poc, amb una feli­ci­tat lleu­gera als pas­sos, ara que ja sabíem que dis­posàvem de la nit fins a la mati­nada, tot un ter­ri­tori per explo­rar”.

Gui­llem Fron­tera manté amb la seva novel·la Si una nit pen­ses en mi un ritme vibrant que no dei­xarà el lec­tor indi­fe­rent, i de segur que seguirà les pas­ses de la pare­lla en el seu iti­ne­rari noc­turn per Bar­ce­lona.