cultura

editorial

Idees renovadores

La fatiga de Sant Jordi, pel volum de ven­des que mou el sec­tor, fa que el període poste­rior tin­gui un cert aire de depressió, allò del post­part que patei­xen les par­te­res. Tan­ma­teix per­met valo­rar entre l'allau de nove­tats qui­nes són les obres comer­ci­als que sura­ran, les més efímeres i les que for­ma­ran el coixí de fons de la nos­tra tra­dició. En aquest suple­ment, dedi­cat al bicen­te­nari de Char­les Dickens i a propòsit de la nova tra­ducció d'Els papers pòstums del Club Pickwick, que Acon­tra­vent i Tra­duc­ci­ons Inèdites han publi­cat en versió de Miquel Casa­cu­berta, hem vol­gut donar espai a autors que pot­ser han que­dat una mica eclip­sats pel des­fici de nove­tats de la diada del lli­bre. Entre ells, hem des­ta­cat el segon recull de con­tes del pres­tigiós pneumòleg Jaume Fer­rer Sancho i la nova novel·la de Joan Bar­ril, i Ada Cas­tells ha entre­vis­tat a la con­tra la jove poeta Blanca Llum Vidal, una de les auto­res de més pro­jecció de la nos­tra lite­ra­tura, que s'incor­pora a la nar­ra­tiva amb Homes i ocells, gràcies a l'empenta i la recerca de nous llen­guat­ges del segell Club Edi­tor. Blanca va ser una de les acti­vis­tes poètiques dels mesos en què els indig­nats van ocu­par la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona. Els seus tex­tos tenen molta força i bus­quen una manera dife­rent de dir les coses, lluny del cofo­isme i de l'endogàmia majo­ritària. Espe­rem que tin­gui sort, paciència i que no es con­formi amb el que ens impo­sen. L'entre­vista que publi­quem demos­tra el batec de la gent que està reno­vant la nos­tra lite­ra­tura. Blanca és dels que es que­da­ran i no la veuen com una eina de pro­jecció social. Us con­vi­dem a par­ti­ci­par i a des­co­brir-la. S'ho mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.