cultura

Poesia

D. Sam Abrams

De quan tot és deler

Rafart s'ha inserit en
la tradició
del poema llarg modern

Qual­se­vol que hagi seguit amb l'atenció que es merei­xen les últi­mes obres poètiques publi­ca­des per Susanna Rafart, s'haurà ado­nat que reculls com Baies i La mà inte­rior indi­ca­ven una tendència al poema llarg únic. Ara, amb la publi­cació del desè poe­mari, En l'onada pro­funda, la prolífica autora ha asso­lit el seu objec­tiu. A més, aquest poe­mari lliga trans­ver­sal­ment amb Un cor grec (2006) i Les tom­bes blan­ques (2008) per for­mar una tri­lo­gia de temes grecs.

Ja feia temps que Rafart sen­tia la neces­si­tat intel·lec­tual i artística d'anar més enllà del poema líric, cap a una estruc­tura i una tex­tu­a­li­tat més com­plexa i ambi­ci­osa. Rafart s'ha vol­gut inse­rir en la tra­dició del poema llarg modern, “la seqüència poètica” tal com la va ano­me­nar el crític M. L. Rosent­hal, una tra­dició que ha gene­rat una llarga nòmina d'obres mes­tres, com El pont, de Hart Crane, i Autumn jour­nal, de Louis Mac­Neice.

Si la nos­tra poe­tessa, a cada obra sem­pre té uns mes­tres poètics per guiar les seves pas­ses, a En la pro­funda onada, els seus àngels de la guarda serien T. S. Eliot i Qua­tre quar­tets i Anna Akhmàtova i el seu Poema sense heroi. D'aquests mes­tres, Rafart n'ha here­tat la volun­tat del poema total, que com­bina totes les pos­si­bi­li­tats del vers: poe­sia èpica, dramàtica i lírica. I també n'ha here­tat la ferma volun­tat de reflec­tir poètica­ment la ter­ri­ble com­ple­xi­tat de la rea­li­tat del món actual.

Qua­tre referències a la base

Per con­ce­bre i cons­truir el seu poema, Rafart ha par­tit de qua­tre referències literàries i cul­tu­rals explícites: la festa de Yom Kip­pur a la tra­dició jueva, amb el seu objec­tiu de pene­di­ment i expi­ació, jus­ta­ment el clima que pre­val a tot el recull; els poe­mes i frag­ments d'Erinna de Telos, un vers que dóna títol al lli­bre; els cants de noces sefar­di­tes de jueus cata­lans i la cele­bració de l'amor, la vida i la unió; i, per sobre de totes les altres, un gran poema líric de Maria Àngels Anglada, Làpida i Afro­dita.

El poema d'Anglada és una jux­ta­po­sició de dos ele­ments, una petita figura d'Afro­dita en mar­bre de la grècia clàssica, l'encar­nació de l'amor, la bellesa ideal i el tre­ball artístic, i una làpida on l'autora va veure amb els noms de jueus grecs depor­tats a Auschwitz. Tant l'estàtua com la làpida són obres huma­nes. El poema de Rafart arrenca d'Anglada, plan­te­jant a fons els dos matei­xos temes cen­trals: l'amor i la mort, la pau i la guerra, la vida i la des­trucció, l'alte­ri­tat i la depor­tació...

De fet, Rafart ordena les qua­tre parts del seu poema segons els noms que Anglada va lle­gir a la làpida com­me­mo­ra­tiva a la sina­goga de Rodes: Modi­ano, Rosa­nes, Levy i Sori­ano. Seguint el camí mar­cat per Anglada, Rafart qüesti­ona la con­dició humana i la seva extra­or­dinària capa­ci­tat cre­a­tiva i des­truc­tiva. Però a diferència d'Anglada, Rafart –amb Eliot– fa dues coses més: per una banda, explora altres temes col·late­rals com la memòria, el temps, la sen­so­ri­a­li­tat, el dolor, el vita­lisme o l'auto­re­flexió i, per l'altra, mira de dotar el seu poema de més trans­cendència con­cep­tual.

Com Eliot havia fet abans a Qua­tre quar­tets, Rafart busca des­es­pe­ra­da­ment una manera de recon­ci­liar l'opo­sició entre els dos temes cen­trals de l'obra, sense caure en la sim­pli­fi­cació intel·lec­tual o l'evasió de res­pon­sa­bi­li­tats. En defi­ni­tiva, la poe­tessa acaba apor­tant més pre­gun­tes que no pas res­pos­tes, però l'altura humana, moral, intel·lec­tual i artística des de la qual les for­mula és ben inu­sual en la cul­tura cata­lana actual.

En la profunda onada Autora: Susanna Rafart Editorial: Curbet Edicions Girona, 2011 Pàgines:  77 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.