Canes: els sospitosos habituals
‘Moorise Kingdom', de Wes Anderson, inaugurarà demà passat un festival de cine que no anuncia grans sorpreses
Wes Anderson, director de curioses sagues familiars com ara Life Aquatic, inaugurarà el festival de Canes amb Moonrise Kingdom, una curiosa pel·lícula ambientada en el món dels boys scouts i protagonitzada per Bruce Willis. El film de Wes Anderson que competirà donarà el tret de sortida a una selecció que, a priori, sembla no apostar pels grans descobriments i que vol consolidar la qualitat a partir de la presència d'un seguit de sospitosos habituals del festival.
Canes és, sens dubte, el festival de cinema més important del món, però aquest mèrit assolit al llarg de seixanta-cinc anys d'existència es deu a l'articulació d'un doble joc consistent en el descobriment de nous valors i l'afirmació de noms coneguts. Si observem la selecció oficial d'aquest any veurem que allò que domina és la segona opció. Quatre dels directors que competeixen ja han guanyat una Palma d'Or –Haneke, Loach, Kiarostami i Cristian Mungiu–, mentre que deu altres cineastes ja han concursat en altres ocasions i solen ser uns habituals del certamen –Cronenberg, Salles, Audiard, Hong Sang Soo, Leos Carax, Alain Resnais, Carlos Reygadas, Matteo Garrone, Ulrich Seidl i Sergei Loznitsa–.
Malgrat aquesta aposta per valors segurs, el festival promet oferir diverses sorpreses, potser la més curiosa a nivell temàtic, ja que sembla tenir com a gran tema el de la supervivència després de la malaltia. A Amour Michael Haneke ens parla de com una parella de vells conviuen amb la malaltia de la mare, i Jacques Audiard, en la pel·lícula De rouille et d'os, ens explica la història d'una noia que ha perdut les cames en accident.
En la Quinzena dels Realitzadors, Jaime Rosales també ens explica a Sueño y silencio la dolorosa recuperació afectiva d'un home després de perdre la seva parella en accident de cotxe.
Esperances dels EUA
A diferència de l'any passat, en què la selecció de títols provinents del cinema americà era molt minvada, enguany l'oferta resulta esperançadora. David Cronemberg adapta a Dom de Lillo Cosmopolis, apartant Robert Pattinson –el vampir de Crepúsculo– de les sagues per a adolescents. John Hillcoat –l'autor de La carretera– filma un guió del cantant Nick Cave sobre la depressió americana titulat La·less i Andrew Dominik –autor d'un memorable film sobre Jesse James– passa al thriller amb Killing them softly, interpretada per Brad Pitt.
Una altra obra esperada és la de Jeff Nichols, que després del reconeixement de Take Shelter debuta a la secció oficial amb Mud, una faula amb reminiscències properes a Mark Twain sobre dos nens que s'enfronten amb la ambigüitat del mal. Malgrat estar filmada per un brasiler, On the road és també una pel·lícula nord-americana, produïda per Francis Ford Coppola, en què podrem veure per primer cop a la pantalla el mític relat de Jack Kerouack.
Després de molts anys de no dirigir per culpa d'una malaltia, Bernardo Bertolucci presenta fora de concurs Io e te. La Quinzena dels realitzadors proposa la producció catalana, rodada a l'Argentina, Infancia clandestina, de Benjamin Avila, mentre que Un certain regard ens ofereix la producció hispanoargentina Elefante blanco, de Pablo Trapero, amb Ricardo Darín.
