cultura

la GALERIA

DE badalona

El Full

Aquesta és una lli­bre­ria per acom­pa­nyar qual­se­vol pas­seig que prenc al vol­tant del temps i la Vil·la. Ubi­cada al car­rer dels Arbres, a prop de casa del meu oncle, qui morí mirant al cel i gar­ga­lle­jant con­tra el fei­xisme, és una de les millors lli­bre­ries que conec. Ara s'enfronta, amb el temor i l'opti­misme de l'Isi­dre, a una tra­vessa des­co­ne­guda, vers la fos­cor i el des­no­na­ment d'aquells valors que em feien entrar a mirar què com­pra­ria pel plaer de lle­gir. També hi he anat com a autor, menys, però. Hi vaig conèixer Joan Blanch i vam par­lar de Ver­da­guer, per sem­pre. L'Isi­dre i la Mont­ser­rat van obrir
El Full un dia de Sant Jordi, fa trenta-dos anys. Vaig tenir el goig de veure com la Mont­ser­rat s'esti­mava el seu home i ell man­te­nia la il·lusió que aque­lles parets far­ci­des de lli­bres eren la seva natu­ral defensa con­tra la malícia i, així, va esde­ve­nir una rea­li­tat diària fins que, un dia de maig, ara fa nou anys, ella morí i va dei­xar una bui­dor que, amb prou fei­nes, la memòria recorda la bon­dat intrínseca que agom­bo­lava aque­lla dona. L'Isi­dre ha llui­tat i ha estat pen­dent de tot, però no ha pogut repa­rar el buit i ja està bé que, aquells que el res­pec­tem, que­dem assa­ben­tats dels dolors i les absències, que ni a per­petuïtat t'aban­do­nen. Val saber-ho. Aquests dies, l'Isi­dre esmenta que la funció del lli­bre­ter es trans­forma i prega perquè un altre bat­lle parli de Ver­da­guer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.