Màrius Serra, un jove degà

Dels centenars d'articles que Màrius Serra ha publicat al suplement Cultura, de la sèrie Motacions ja n'ha publicar dos-cents. Serra és el més veterà del col·laboradors del suplement, però continuo pensant que va ser abans-d'ahir quan es va presentar per la redacció i ens va oferir els seus articles d'enigmística. Tenia 25 anys, feia poc que havia acabat la carrera i havia publicat un primer recull de contes. Era tan ràpid pensant i expulsant paraules del seu cervell, que de seguida em va venir al cap un altre Màrius, Kempes, el famós davanter argentí, d'eslàloms impossibles i xuts de gran potència. Kempes Serra ha estat, però, un manipulador de les paraules, més que de les pilotes de futbol. Durant aquestes dècades ha forjat una obra literària, s'ha fet un lloc com a articulista a la premsa, és un irredempt generador d'encreuats i molts altres afers relacionats amb els jocs i la intel·ligència. Amb nosaltres ha mantingut la fidelitat, passés el que passés, i en les circumstàncies favorables o en les desfavorables. Quan miro els suplements antics, sempre m'enyoro dels mestres perduts –sobretot per la dictadura del temps–, però també dels joves que començaven i que, en molts casos, han desaparegut o han canviat d'aires. Del nostre immens planter, Serra n'és el degà. I cal dir que és un personatge marcat per diverses característiques: la disciplina –mai no fa tard ni l'hem trucat ni una sola vegada–, la pulcritud en el treball –ni una falta, podria competir amb lingüistes com el malaguanyat Joan Solà– i la voluntat de fer-se entendre, quan perfectament es podria perdre pels boscos i les selves on trobàrem bona part de la literatura actual.
En fi, esperem que el jove veterà Serra ens ofereixi uns centenars d'articles més. Volíem celebrar aquest aniversari amb els lectors perquè Serra és un noi de la casa, el de la imaginació més matemàtica.