cultura

art&co

Joan Rebull, complet

Catàleg rao­nat.

Joan Rebull i Tor­roja (Reus, 1899 - Bar­ce­lona, 1981) ha estat de sort. El catàleg rao­nat de la seva obra ha vist la llum gràcies a la Fun­dación Arte y Mece­nazgo, que pre­si­deix Leo­poldo Rodés. Una ini­ci­a­tiva que ha permès revi­si­tar Rebull, ana­lit­zar de nou la seva con­tri­bució a l'art d'aquest país de la mà de dos his­to­ri­a­dors de l'art, José Cor­re­dor-Mat­heos i Albert Mer­cadé. Rebull és l'escul­tor que jun­ta­ment amb Fenosa, Gra­nyer i Vila­do­mat va ser home­nat­jat el 1979 amb aque­lla expo­sició titu­lada 4 escul­tors del 99, que tingué lloc a l'antiga Caixa de Bar­ce­lona. Va ser un reco­nei­xe­ment al nou­cen­tisme rea­lista que, més enllà de l'ide­a­lisme d'orsià, fora­gità els mites i prengué la rea­li­tat com un espai més vital des d'una mirada escru­ta­dora i crítica.

Escul­tor del 1917.

Rebull man­tingué una par­ti­cu­lar i lliure relació amb els seus models: “Jo con­sulto la natu­ra­lesa, però mai per imi­tar els seus acci­dents”, digué. Una sentència que deixa clar què bus­cava en la rea­li­tat, no pas la seva apa­rença sinó el que hi ha al dar­rere del que es veu. Rebull per­tanyé a aque­lla gene­ració que seguí el mani­fest Art Evo­lució de Tor­res-García, publi­cat a Un ene­mic del poble el 1917 i que prengué els models arcaics de la civi­lit­zació medi­terrània: l'escul­tura egípcia, l'art assiri, les tana­gres hel·lenísti­ques o l'art grec arcaic, a la recerca d'una esta­bi­li­tat estètica.

El retrat.

No hi ha espai de més rea­lisme que el retrat i Rebull va ser un excel·lent retra­tista. Girant els fulls d'aquest magnífic lli­bre, hi des­ta­quen els retrats de Fre­de­ric Mom­pou, Josep Ensesa, Carme Aguadé o Rafael San­tos Tor­ro­e­lla. Hi ha moments que el rea­lisme de Rebull fa angúnia. Ens trans­porta a la cara més oculta del per­so­natge retra­tat, gai­rebé trans­met l'espe­rit que pot­ser resta quan un es mor. La pin­tura no és per natu­ra­lesa funerària, l'escul­tura hi té una tendència natu­ral. No en va ho recorda la màscara mortuòria de l'abat Escarré o la meda­lla dedi­cada a Pom­peu Fabra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.