La biosfera diu prou

Hi ha autors els escrits dels quals sem­pre resul­ten interes­sants de lle­gir i mai dei­xen ningú indi­fe­rent, per la seva pro­fun­di­tat i ampli­tud i per la capa­ci­tat d'induir la reflexió. És el cas de l'ecòleg i pen­sa­dor, acadèmic reco­ne­gut, con­sul­tor inter­na­ci­o­nal i empre­sari de la sos­te­ni­bi­li­tat (o sim­ple­ment soci­oecòleg, com sovint es pre­senta) Ramon Folch; i el seu nou lli­bre, La qui­mera de créixer, no és pas una excepció. Par­teix d'un diagnòstic con­tun­dent: estem assis­tint al final de la civi­lit­zació indus­trial, la qual cosa implica plan­te­jar-se quin model econòmic i social ha de subs­ti­tuir una civi­lit­zació que, segons Folch, ha arri­bat al seu límit.

Crei­xem, crei­xem i crei­xem. És com si anéssim en bici­cleta: gua­nyem velo­ci­tat per man­te­nir l'equi­li­bri, una estratègia que fins no fa gaire ens ha fun­ci­o­nat prou bé; però a hores d'ara el perill ja no ve d'una manca d'equi­li­bri, sinó d'una velo­ci­tat exces­siva.

Fent ser­vir cons­ta­ta­ci­ons i evidències expres­sa­des pels científics, Folch fa una dis­secció d'aspec­tes específics del pro­blema ecològic glo­bal i els resu­meix en una frase tan sim­ple com impac­tant: la bios­fera diu prou. Una frase a par­tir de la qual refle­xi­ona, de manera lúcida, a bas­ta­ment argu­men­tada i com­ple­ta­ment des­a­com­ple­xada, sobre la gestió dels recur­sos, el canvi glo­bal i les tendències soci­als i polítiques que por­ten a voler créixer inde­fi­ni­da­ment, i sobre com fer com­pa­ti­ble el crei­xe­ment econòmic i la sos­te­ni­bi­li­tat. També alerta sobre una mirada només eco­no­mi­cista del crei­xe­ment i, al mateix temps, trenca amb els tòpics d'alguns grups eco­lo­gis­tes.

Per exem­ple, és sos­te­ni­ble cons­truir edi­fi­cis que, un cop fets, siguin sos­te­ni­bles? La con­clusió és radi­cal: falta gent que sàpiga pen­sar, i que els seus pen­sa­ments siguin la guia per ori­en­tar el pen­sa­ment social. I també falta que els polítics ori­en­tin les seves deci­si­ons de govern a la llum de pen­sa­ments fona­men­tats, no pas per motius popu­lis­tes ni demagògics basats en ide­o­lo­gies obso­le­tes.

Ramon Folch ens ofe­reix un lli­bre, doncs, per veure i viure la sos­te­ni­bi­li­tat des d'una pers­pec­tiva molt més holística.