Tàpies batega a Ceret
El Museu d'Art Modern de la localitat nord-catalana es retroba amb el pintor barceloní amb una exposició retrospectiva al voltant del tema del cos i la matèria
Fa uns dies la Fundació Tàpies de Barcelona va obrir una magnífica exposició dels últims tretze anys de l'artista al voltant del tema del cos. Aquesta temàtica és tan central en l'obra del pintor que no és estrany que la mostra coincideixi simultàniament en el temps amb una altra al voltant del mateix tema, encara que amb objectius i resultats diferents.
El Museu d'Art Modern de Ceret ha obert l'exposició Antoni Tàpies. Imatge, cos, pathos, que té un caràcter més retrospectiu que la de Barcelona, ja que abraça el període entre els anys 1945 i 2008, amb una quarantena de pintures i dues escultures. Una estimulant i completa passejada que posa de manifest com el cos i la matèria s'enllacen amb l'esperit en tota l'obra de Tàpies.
Amb aquesta exposició, el museu de Ceret es retroba amb Tàpies, ja que el pintor va estar molt vinculat al centre des de la seva reinauguració a principis dels noranta. L'anterior directora del museu, Josefina Matamoros, va encarregar al pintor un gran díptic de ceràmica, que està instal·lat al porxo d'entrada del museu. Aquesta peça fa, doncs, de preludi de l'exposició. La nova directora del museu, Natalie Gallissot, que s'estrena amb la primera temporal a Ceret, remarca aquesta unió amb el pintor: “Per nosaltres, exposar Tàpies és completament natural.”
Ja dins de les sales, la mostra s'inicia amb una obra contundent: un autoretrat del 1950, de factura clàssica, en el qual el pintor, vestit amb el que sembla una camisa de pijama, assenyala el seu nom escrit en un paper. “És una afirmació del Tàpies pintor”, sosté Gallissot. La mirada ferma i el gest del jove artista donen fe de la seva voluntat pictòrica.
Tàpies va a la recerca d'un llenguatge propi amb obres que recorden l'art primitiu i de Dubuffet fins que en plena dècada dels cinquanta la matèria desborda la seva obra. A la mostra es poden veure dues pintures matèriques grises, del Museu d'Art Contemporani de Siegen (Alemanya), gràcies a la concessió del premi Rubens d'aquesta ciutat que Tàpies va guanyar el 1972. El cos, mutilat o per fragments, reapareix en obres com ara Matèria en forma de peu (1965), un peu ple de ferides i amb sis dits que ocupa tota la tela. “El peu no està considerat una part noble del cos humà, en canvi ens uneix a la terra, ens permet avançar i és un símbol d'humilitat en moltes religions”, explica Gallissot. “El fet que no pinti un peu bonic és com una aproximació franciscana”, hi afegeix.
Empremtes i rastres
Tàpies representa el cos dibuixat o pintat, i també amb empremtes o traces corporals. A la manera d'un vell relleu, l'artista plasma amb estètica fotogràfica el rastre de les mans de la seva filla Clara en una mena de llençol. Les empremtes dels peus de familiars i amics apareixen a la simbòlica i gairebé ritual Sardana (cercle de peus) (1972). Tampoc no dubta a enganxar a la tela fragments de radiografies de pulmó (una remembrança de la seva malaltia juvenil?) a l'obra Tres radiografies (1978).
En una gran sala, s'han reunit grans vernissos de Tàpies, en què el lleuger material dibuixa gairebé sol els cossos oberts i delerosos. El cos rep plaer però també dolor i violència, com en la impressionant Cinturó i solapa (1992), en què un cos suporta un pes impressionant a la manera de Crist al Via Crucis. Les referències religioses apareixen també en quadres tan suggestius com ara Cor roig (1989). En el recorregut ens trobem autèntiques sorpreses, com per exemple Jeroglífic (1985), una mena de compendi barroc de la iconografia de Tàpies inspirada en el grafit. La mostra es clou amb les obres que formen part del fons permanent del museu, com la gegantesca Transformació núm. 6327, de 5 metres de llarg, que al·ludeix a la cerimònia del te.
Col·lecció familiar
A l'exposició, igual que a Barcelona, completament complementària, hi té un gran pes la col·lecció familiar de l'artista. Prevista abans de la mort del pintor al febrer, la mostra ja s'ha vist al museu de Siegen i també al Museu d'Art de Reykjavík, i ara tanca la seva itinerància a Ceret.
Antoni Tàpies. Imatge, cos, pathos.