McCurry: l'èxit de la mirada

Dis­sabte, 30 de juny, vàrem clau­su­rar defi­ni­ti­va­ment La mirada de Steve McCurry, una expo­sició que ha superat totes les pre­vi­si­ons ini­ci­als de públic i ha arri­bat als 25.000 visi­tants. La mos­tra va estar oberta durant vuit set­ma­nes i, en tot aquest temps, l'afluència diària de visi­tants no només no va bai­xar dels 400, sinó que va arri­bar a tenir pics de 2.000 per­so­nes al dia. Amb aques­tes xifres, La mirada de Steve McCurry s'ha con­ver­tit en l'expo­sició més visi­tada de totes les que fins ara s'han orga­nit­zat a la Casa de Cul­tura de Girona. La mos­tra ha tin­gut també una gran reper­cussió a inter­net, ja que es cal­cula que ha arri­bat a 750.000 per­so­nes i ha gene­rat 1.500.000 impac­tes a les xar­xes soci­als.

Steve McCurry és un reco­ne­gudíssim fotògraf nord-ame­ricà, amb una tra­jectòria pro­fes­si­o­nal única. Fotògraf de la revista Nati­o­nal Geo­grap­hic espe­ci­a­lit­zat en l'Àsia, al llarg de la seva vida ha cobert innom­bra­bles con­flic­tes inter­na­ci­o­nals i ha obtin­gut nom­bro­sos pre­mis, com ara qua­tre World Press Photo, la Meda­lla d'Or Robert Capa i, més recent­ment, el Premi Liber Press que ator­guen la Dipu­tació de Girona i l'Asso­ci­ació Liber Press. Totes les seves foto­gra­fies són espec­ta­cu­lars, però si n'haguéssim de remar­car una, aquesta seria, sens dubte, la de La nena afga­nesa, ano­me­nada per alguns crítics actu­als la Mona Lisa del segle XX, la qual hem tin­gut l'honor de poder veure a la nos­tra expo­sició. La resta de les 78 fotos tam­poc no han dei­xat de sor­pren­dre'ns ni d'impac­tar-nos.

Quan vàrem inau­gu­rar l'expo­sició el 10 de maig pas­sat, vàrem anun­ciar que amb aquesta mos­tra esperàvem acon­se­guir tres grans objec­tius: la difusió cul­tu­ral, la pro­moció turística i la sen­si­bi­lit­zació social i medi­am­bi­en­tal. Avui podem dir que aquests objec­tius s'han acom­plert amb escreix. En l'àmbit de la difusió cul­tu­ral, hem situat la Casa de Cul­tura de Girona al mapa de la cul­tura cata­lana, esta­tal i euro­pea. A més, com que les dates de l'expo­sició van coin­ci­dir amb el Girona, Temps de Flors, hem acon­se­guit que els dos esde­ve­ni­ments es poten­ci­es­sin mútua­ment. Quant a la pro­moció turística, con­ti­nuem avançant en el nos­tre objec­tiu de dis­tin­gir-nos de les des­ti­na­ci­ons com­pe­ti­do­res, apos­tant per un turisme de qua­li­tat i ofe­rint un pro­ducte com­plet i d'alt nivell. I, pel que fa a la sen­si­bi­lit­zació social i medi­am­bi­en­tal, només cal dir que les foto­gra­fies par­len per si matei­xes i que trans­me­ten un mis­satge de cons­ci­en­ci­ació que no deixa indi­fe­rent ningú.

Per aca­bar, vull donar les gràcies a totes aque­lles per­so­nes que de manera directa o indi­recta han tre­ba­llat per fer pos­si­ble aquesta expo­sició, i també a tots aquells que l'han visi­tada i que, engres­cats, l'han reco­ma­nada a fami­li­ars, amics i cone­guts perquè també en gau­dis­sin. Gràcies a tots per fer pos­si­ble aquest gran èxit.