cultura

Fanfarlo

GRUP DE MÜSICA

“A Londres es fa difícil no muntar un grup”

Grup reve­lació dels últims anys el Regne Unit, Fan­farlo obren avui a l'Audi­tori de Girona la pro­gra­mació musi­cal de Tem­po­rada Alta i, demà, se'ls espera a l'Apolo de Bar­ce­lona. Simon Balt­ha­zar, el seu líder, atén a aquest diari.

A Angla­terra, ser un grup reve­lació és una bene­dicció o un male­fici?
La sobre­ex­po­sició no és bona, però tam­poc no ha estat mai un pro­blema per nosal­tres. Crec, mal­grat tot, que hem cres­cut d'una manera mesu­rada.
Se'ls tit­llava de ser “la res­posta britànica a Arcade Fire”. Ho són?
No, és clar que no. Com vol­dria algú ser “la versió britànica” d'una altra banda? La gent, evi­dent­ment, és lliure de com­pa­rar-nos amb el que vul­guin, però jo ni tan sols con­si­dero que la música del grup sigui par­ti­cu­lar­ment britànica.
Com es va sen­tir quan David Bowie els va citar entre els seus grups pre­di­lec­tes?
Exci­tat! L'home té bon gust i ha estat una ins­pi­ració enorme per a molta gent, també per a mi. Espero que també li agradi el nos­tre segon disc...
Per què, sent suec, va anar a parar a Lon­dres?
Sóc un cul inquiet, i volia viure una tem­po­rada a un altre lloc. Vaig aca­bar a Lon­dres, una ciu­tat on es fa molt difícil no aca­bar mun­tant un grup de música.
Van pis­par el nom d'un lli­bre de Bau­de­laire. Quins són els seus altres autors pre­fe­rits?
Sture Dahlström, Bor­ges, Bul­gakoc, Brau­ti­gan, Phi­lip K Dick... autors ima­gi­na­tius i enèrgics amb grans idees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.