La Fira de Manresa,l'empenta

Flamenc contemporani; sense por. La XV Fira Mediterrània de Manresa va arriscar dijous a la nit en la inauguració: Tuétano, amb el ballarí Andrés Marín. A la fira no van edulcorar el seu missatge: fidelitat a les arrels i desig de volar. I la resposta del públic va ser positiva. El director artístic, David Ibáñez, n'estava ahir molt satisfet: “Ha estat trencador, d'avantguarda, i el públic ho ha sabut valorar. Està en els límits estètics. Sí, és una tibada de corda per començar... Està clar que a la programació hi ha de tot, però també s'ha de tenir un discurs.” Un altre exemple, ben diferent, de sorpresa, en aquest cas per als nens: Un Patufet se'n va a la sorra. Una mirada diferent sobre una rondalla que ens sabem de memòria –“Patufet, on ets?”, “A la panxa del bou!”–. La cantant Mariona Sagarra i els dibuixos fets amb sorra de Borja González ho han fet possible. Hi ha un terme que se sent arreu i que li va ni que pintat a l'espectacle i a la Fira: reinventar-se.

Estem parlant de quatre dies de fira, creadors de 101 companyies i 280 activitats –210 funcions i 70 activitats addicionals–. Moltes de les convocatòries són estrenes, a Catalunya, o absolutes. I algunes, actuacions úniques al territori. Som a mitja fira, com aquell qui diu. És d'hora per a les xifres i les valoracions i els balanços. Això ja vindrà. Les percepcions, però, són bones. El cas és que queda molta teca fins a la traca final de demà, diumenge. La fira ha començat amb un espectacle a l'escenari del Teatre Kursaal, amb un flamenc que ha sorprès, en el gest i l'escenografia –sorra i gallines incloses–. I es tancarà al carrer; festa gran. Se n'encarrega l'artista convidat, el cineasta Isaki Lacuesta. De fet, ell participa amb quatre propostes que ja s'han començat a veure. Dues instal·lacions audiovisuals que coincideixen amb el fil argumental de la fira: diàleg intergeneracional i empeltament de disciplines artístiques. Es tracta de Traços/Traces i El Retaule de les endevinacions. David Ibáñez convida a la cita de demà, la festa de cloenda. “Només puc tenir paraules de lloança. L'espectacle gira al voltant de la Llum de Manresa i la seva llegenda.” Dosis de performance, amb participació de col·lectius manresans, projeccions de gran format a la façana de l'ajuntament...

Dèiem que queda molt per veure. Per als programadors i per al públic en general. Quatre suggeriments de pes. L'actuació de Niño Josele, la Cobla Sant Jordi i Paolo Fresu. La Cobla estrena repertori i es fa enregistrament en directe. Es tracta d'explorar què tenen a dir-se la cobla, el jazz i el flamenc. Una altra cita: Kroke actua al Kursaal en l'únic concert que farà enguany a l'Estat: música jueva dels països de l'Est. Gelabert i Lacuesta –novament–, ofereixen la versió íntegra de Tranç: la dansa com un continu que passa de generació en generació de mestres. Ibáñez torna a les arrels, i recomana, finalment, el cant tradicional de Xavier de Bétera, que ve del País Valencià: “També volem vendre les perles de la Mediterrània.”