Territori

equipaments

carina filella

El mas d'un geni

L'Ajuntament de Mont-roig del Camp, la Fundació Miró de Barcelona i els successors de l'artista han engegat un projecte per museïtzar i obrir al públic el Mas Miró, la masia on va residir l'artista i on va crear les primeres obres que el van catapultar internacionalment. L'actuació té un pressupost de 2 milions d'euros.

“Tota la meva obra és con­ce­buda a Mont-roig. Tot el que he fet a París és con­ce­but a Mont-roig. Mont-roig és per mi una religió.” Aquesta és una de les fra­ses cèlebres de Joan Miró que guar­den emmar­ca­des en aquest muni­cipi del Baix Camp, amb el qual l'artista va man­te­nir una estreta relació al llarg de tota la seva vida. A la casa on resi­dia, el Mas Miró, que es manté intacte des de la seva última estada, l'any 1976, ara s'hi ha enge­gat un pro­jecte per con­ver­tir-lo en una casa museu, que per­metrà que el visi­tant cone­gui el lloc que va ser la prin­ci­pal font d'ins­pi­ració de Miró. Aquí hi va viure i tre­ba­llar i hi va pin­tar algu­nes de les seves obres prin­ci­pals.

El pro­jecte per reha­bi­li­tar el Mas Miró ha estat al calaix durant molt temps per una manca d'entesa entre l'Ajun­ta­ment de Mont-roig i els suc­ces­sors de l'artista, que són els pro­pi­e­ta­ris de la masia. Actu­al­ment, però, aquest estira-i-arronsa està superat i al començament del febrer se sig­na­ran els esta­tuts de cons­ti­tució de la que serà la Fun­dació Mas Miró, inte­grada per l'Ajun­ta­ment, per la Fun­dació Miró de Bar­ce­lona i pels néts de l'artista. Aquest orga­nisme serà l'encar­re­gat de tirar enda­vant el pro­jecte d'arran­ja­ment i museïtzació de la casa, que ja s'està redac­tant i que està pres­su­pos­tat en 2 mili­ons d'euros. L'alcalde, Fer­ran Pelli­cer, con­fia que en el finançament hi col·labo­rin diver­ses admi­nis­tra­ci­ons públi­ques però també patro­ci­na­dors pri­vats. De fet, el con­sis­tori ja ha ela­bo­rat un vídeo pro­mo­ci­o­nal que es mos­tra com a carta de pre­sen­tació per als pos­si­bles patro­ci­na­dors. “Els recur­sos públics són els que són però con­fiem també amb apor­ta­ci­ons pri­va­des”, diu Pelli­cer, que hi afe­geix que el pro­jecte per obrir al públic el Mas Miró també es podria fer “per fases”.

El Mas Miró està for­mat per un con­junt d'edi­fi­cis cons­truïts entre els segles XVIII i XIX, entre els quals hi ha la residència fami­liar, una residència per als maso­vers, una cape­lla i l'estudi de l'artista. “Es con­serva l'estruc­tura arqui­tectònica i tots els seus ele­ments, mobi­li­ari d'època, objec­tes domèstics i deco­ra­tius de la família Miró”, segons el con­sis­tori, en què des­ta­quen que “l'estudi con­serva els seus estris, la com­po­sició dels ele­ments i l'auten­ti­ci­tat d'un espai tant cru­cial per al geni. Sense el Mas Miró, Miró no es pot enten­dre”, sen­ten­cia el nét de l'artista, Joan Punyet, en el vídeo pro­mo­ci­o­nal. Ara l'objec­tiu és con­ver­tir la casa en un espai museístic que s'inte­gri dins l'oferta cul­tu­ral entorn del geni, i que com­pleti la visió donada per altres equi­pa­ments del país, com la Fun­dació Miró a Bar­ce­lona i la Fun­dació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca. Es tan­ca­ria així el tri­an­gle a què va fer referència el mateix artista: “Mallorca Bar­ce­lona i Mont-roig han con­fi­gu­rat la meva per­so­na­li­tat. D'aquest tri­an­gle va néixer el meu art.”

L'alcalde, Fer­ran Pelli­cer, des­taca que, segons les esti­ma­ci­ons fetes, al reo­bert Mas Miró s'hi espe­ren cap a 80.000 visi­tes a l'any: “serà un bon reclam per al turisme cul­tu­ral. Joan Miró és un artista inter­na­ci­o­nal i la seva masia té tot l'encant de quan ell hi va ser”, des­taca Pelli­cer. El Mas també tindrà com a com­ple­ment la visita al Cen­tre Miró de Mont-roig, un lloc d'inter­pre­tació l'artista i la seva relació amb aquest poble del Baix Camp, que està situat a l'Església Vella del poble.

La vida al camp

Les pri­me­res obres que van cata­pul­tar inter­na­ci­o­nal­ment l'artista pro­ve­nen de Mas Miró. Miró va arri­bar a Mont-roig l'any 1911, amb 18 anys, i mig emma­lal­tit. Aquí hi va des­co­brir la vida al camp. Al cap de poques set­ma­nes d'arri­bar ja feia llar­gues cami­na­des pel terme, fins al mar, fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca o pel nucli del poble. I va començar a pin­tar: tots aquests indrets els va repro­duir als seus qua­dres. Miró pas­sava a Mont-roig una gran part de l'any. Després, als anys vint i trenta, va alter­nar les seves esta­des a Mont-roig i a París. I a par­tir dels anys qua­ranta, als estius sem­pre tor­nava a Mont-roig. “Eren tres llargs mesos. Un calen­dari pen­jat a la paret del seu estudi, a tocar del Mas, és tes­ti­moni de la seva dar­rera estada: setem­bre del 1976. Tenia 83 anys”, diuen els res­pon­sa­bles del Cen­tre Miró, que hi afe­gei­xen que pel Mas Miró, durant aquests 65 anys de relació de l'artista, hi havien pas­sat molts amics seus, entre els quals hi ha Ernest Hemingway i Josep Lluís Sert.

eL PROJECTE
Impulsors: Ajuntament de Mont-roig, Fundació Miró i Successió de Miró Pressupost: 2 milions d'euros Objectiu: Obrir al públic el Mas Miró, on va residir i va pintar algunes de les seves obres més importants
Projecte turístic
Mont-roig participa en el projecte turístic Paisatge dels Genis, que es basa en la vinculació de quatre artistes universals amb Tarragona: Miró a Mont-roig, Gaudí a Reus, Picasso a Horta de Sant Joan i Pau Casals al Vendrell.
La Masia
La Masia, el quadre que Miró va pintar del seu mas (a la imatge, un fragment), estava considerat pel mateix artista com una de les peces claus en la seva trajectòria artística. “La masia fou el resum de tota la meva vida al camp”, va dir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.