L'èxit de Dalí

Dalí a París

Més de 7.000 visitants diaris al Centre Pompidou han assenyalat una nova fita en l'èxit pòstum de la figura de Salvador Dalí, que va saber entendre la bogeria com a creació, capgirà el surrealisme literari de Breton basat en l'automatisme psíquic de l'escriptura i l'expandí cap al món de la imatge amb el mètode paranoicocrític, amb l'ajuda de la doble imatge suggerida per les roques de cap de Creus. A partir de Dalí, el surrealisme parlà amb imatges i no solament amb paraules. Dalí sabé entendre el valor de les masses al segle XX i adaptà el seu tarannà provocador i l'histrionisme particular al llenguatge popular de la publicitat: “Je suis fou du chocolat LANVIN”, pronuncia amb vehemència Dalí en un dels anuncis que es projecten en aquesta antològica, premiada ara també per l'Associació Catalana de Crítics d'Art que, des de París, es trasllada al Reina Sofía de Madrid el 27 d'abril. Dalí ha esdevingut una marca cultural i comercial cobejada pels grans museus en temps de crisi.

Disciplina

Però no tot és provocació en la ment de Dalí. La seva trajectòria és construïda amb ambició, disciplina i desig de permanència en el futur. La seva admiració pels clàssics del Renaixement, la cura en l'ús dels materials, el treball amb lupa en els petits formats i un tractat de pintura com els 50 secrets màgics per a pintar donen moltes pistes sobre com Dalí construeix la figura admirada d'avui, tant en els detalls biogràfics de Vida secreta i Diari d'un geni, com en els seus escrits i assaigs. Però també tenia al cap un taller ideal, com ho demostra l'esbós d'un icosaedre de vidre i acer format per vint cares de triangles equilàters, que dibuixà el 1949. Hores i hores de treball, del matí a la nit, marcaven el ritme als seus tallers, com s'endevina al de la seva casa de Portlligat.

Els tallers de Dalí

Cada any, a la Casa-Museu-Castell Gala-Dalí de Púbol s'hi exhibeix algun aspecte inèdit de l'artista que ajuda a entendre el seu tarannà i procés creatiu. Enguany, l'exposició es titula Dalí i els seus tallers. Dalí instal·lava el seu taller allà on viatjava o sojornava un temps. L'artista compartia vida i obra i, en conseqüència, no traçava límits entre l'espai públic i el privat. L'habitació d'hotel podia esdevenir espai de creació i d'imaginació, i al mateix temps, espai de recepció d'amics, festes o signatura de contractes. A banda dels tallers de Figueres, París, Púbol i Portlligat, l'exposició recull també fotografies d'espais menys coneguts, com el que utilitzà als Estats Units: Nova York, a l'hotel Regis; Hampton Manor (Virginia), hoste de Caresse Crosby, Pebble Beach o Burbank (Califòrnia); i a Roquebrune Cap Saint-Martin, convidat per Coco Chanel durant la Segona Guerra Mundial. Fotografies d'Erich Schaal, Brangulí, Meli, Halsmann, Maspons/Ubiña, Miserachs, Bradley Smith, entre altres, en donen fe. Una projecció inèdita del Dalí més íntim que atorga al taller la importància que tingué per als grans mestres del passat.