Esclat de veus populars a la plaça

Torna el Festival EVA a l'Alt Penedès. Des d'avui i fins al 9 de juny. Les activitats principals se centren a Vilafranca del Penedès. La voluntat d'aquest cartell (que enguany s'inspira en una dita clàssica, Temps era temps, quan els ocells tenien dents) és donar rellevància a la capacitat dels contistes. I fer-ho en diferents formats. Una bona demostració d'aquesta voluntat és el documental que obre el festiva. Es tracta d'un muntatge que recull l'aventura d'una colla de finesos que, de resultes d'una conversa en un bar, van crear tot un moviment que es dedica a cridar tot allò possible. Des d'aquell moment, qualsevol tipus de text és susceptible de ser cridat: des de textos legals fins a poemes, manuals d'instruccions, cançons infantils o himnes dels països que visiten. D'aquesta aventura, ja en fa 15 anys.

L'EVA té dos convidats amb nom propi: Sergi López (també aquesta nit intervé en una sobretaula, just després d'un sopar a El Cigró d'Or) i l'acordionista Carles Belda (que serà la veu que animi el concurs de garrotins del diumenge 9 de juny a l'hora del vermut a la plaça de Sant Joan). Però la voluntat de l'EVA és donar espai a la improvisació i a la intervenció de la gent del carrer. Per això, sense anar més lluny, aquest dissabte es repeteix la tradicional Lectures En Veu Alta. Tots aquells que s'hi inscriguin tenen dret a llegir un text de 5 a 7 minuts de durada.

A l'EVA es té molt present el públic familiar (molts cops els contistes professionals desenvolupen la seva professió en xarxes de biblioteques). Hi ha múltiples activitats. Dins del cartell, s'inclouen també les narracions previstes per a l'habitual Tamborinada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Algunes activitats, com La capital ens visita, que presenta el col·lectiu De Boca a Boca de Madrid, preveuen tres sessions: dues per a adults (a Vilafranca i també a Sant Pere de Riudebitlles) i una versió familiar. Còmplice dels caus culturals de la ciutat, també integra la peça a mig camí del català i el castellà (SÍ, PERò NO EXACTAMENTe) de La Cisterna, així com Nymio, històries mínimes explicades a mà del grup Zero en Conducta, i encara es busca la connexió amb la fotografia de Can Sicart.