Univers Bobés

Al pla­neta del mani­pu­la­dor d'objec­tes Xavier Bobés un s'hi ha d'atu­rar tant com pugui. El seu uni­vers és cosí germà d'aquell d'El petit príncep que no diu res però ho evoca tot. Ara estarà cada dime­cres del mes de juliol a La Seca. Cal fer-hi una atu­rada. Tan­car els ulls, impreg­nar-se d'aquell silenci i, mica en mica, anar reo­brint els ulls per veure com un artista dia­loga sense parau­les amb els seus objec­tes. Res­tes cai­gu­des en desús, jogui­nes des­he­re­ta­des que, en les mans de Bobés, tenen un alè de vida redemp­tor. El seu tea­tre té un escalf que con­ver­teix el fet tea­tral en una acció quasi mística, d'experiència vital. L'espec­ta­cle que pre­senta ara a La Seca, El rei de la sole­dat, fa anys que volta pel món. Ell no ha dei­xat d'inves­ti­gar i, sem­pre sota el nom de la com­pa­nyia Play­ground, no ha dei­xat de pre­sen­tar pro­pos­tes molt ínti­mes, quasi pri­va­des per a un públic que se sent pri­vi­le­giat.

Aquest setem­bre pre­sen­tava dins del fes­ti­val Ter­rassa Noves Tendència (TNT) del Cen­tre d'Arts Escèniques de Ter­rassa (CAET) un tre­ball inci­pi­ent sobre la seva relació amb ele­ments de la indústria tèxtil. Bobés arriba als ele­ments quan aquest ja han estat envaïts per la nostàlgia, l'oblit, les males her­bes. D'aquell works­hop encara no hi ha un espec­ta­cle tan­cat. Però ja s'intuïa un mag­ne­tisme espe­cial per unes mans fibro­ses, inqui­e­tes que, sota un llum, evo­ca­ven a un tre­ball ingrat. Ara fa poc més d'un any, Bobés també va tri­om­far dins del Fes­ti­val NEO. Insomni era una pro­ducció rea­lit­zada amb ele­ments tro­bats a masies aban­do­na­des: cober­te­ria, plats, tau­les de fusta mar­cada... El seu tre­ball amb el vídeo, d'esque­nes al públic, mos­trava un uni­vers ina­bas­ta­ble només res­se­guint una cullera. Bobés (Play­ground) és una referència cata­lana impres­cin­di­ble del tea­tre d'objec­tes més poètic d'avui.