opinió. Director del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus
Un document inèdit
L'articulista comenta un document inèdit que va redactar Salvador Vilaseca arran de la troballa dels mosaics, l'any 1936, de la vil·la romana de Parets-delgades
Fa poques setmanes, la historiadora Maria Elena Virgili Bertran, cap de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT), va tenir la gentilesa d'informar-me que, arran de la catalogació de l'important llegat bibliogràfic i documental de l'enginyer industrial i col·leccionista tarragoní Carles Babot (1909-2000), havien aparegut –entre altres coses interessants– diversos documents referents a la més que meritòria tasca de salvaguarda patrimonial portada a terme durant la Guerra Civil pel pintor tarragoní Ignasi Mallol (1892-1940). Val a dir que aquesta «nova» documentació del llegat Babot millora i complementa significativament la que ja coneixia sobre les activitats –en la nostra demarcació– de la Comissió del Patrimoni Artístic de la Generalitat republicana i del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional franquista (vegeu el meu llibre Patrimoni en perill, editat pel Centre de Lectura de Reus el 2004).
Un dels documents ara recuperats és un ofici mecanoscrit, redactat pel metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca (1896-1975), adreçat a l'esmentat Ignasi Mallol i referent als mosaics posats al descobert durant les excavacions endegades entre 1935 i 1936 a la vil·la romana de Parets-delgades (situada a sota mateix del santuari de Santa Maria de Paretdelgada, al terme municipal de la Selva del Camp). Sobre les circumstàncies del descobriment i de la intervenció arqueològica d'aquesta vil·la, vegeu (i perdoneu novament l'autopropaganda) el meu llibre Les excavacions inèdites del Museu de Reus a Porpres i a Parets-delgades (1934-1936), publicat el 2007, també a Reus, per la Fundació Privada Liber.
És l'únic document que conec –ara per ara– que té com a suport una quartilla amb el segell imprès de la Inspecció d'Excavacions, Monuments i Museus d'Arqueologia de les Comarques tarragonines (sic.), dependent del Servei del Patrimoni Artístic Històric i Científic de la Generalitat de Catalunya. Vilaseca havia estat designat per a aquest càrrec (honorari) pel professor Pere Bosch Gimpera (1891-1974), cap de la Secció d'Excavacions del suara esmentat servei. Una mica més endavant, les denominacions es modificarien i Vilaseca esdevindria inspector «de la zona arqueològica de les comarques tarragonines» (amb excepció de la ciutat de Tarragona «i voltants», que eren a cura d'Ignasi Mallol i Joan Rebull, i del Penedès, que era responsabilitat de Josep Colomines), dins del nou Servei d'Excavacions i Arqueologia de Catalunya (també encapçalat per Bosch; vegeu la pàgina 54 de la memòria 1936-1937 d'aquest servei, impresa a Barcelona el 1937). Transcric textualment, tot seguit, el text del mecanoscrit:
«Sr. Ignasi Mallol / Comissari dels Museus d'Art / Tarragona / Benvolgut amic: Com a conseqüència de la visita feta ahir per vós i avui per mi a les excavacions de la vil·la romana de Paret Delgada de la Selva del Camp, i per tal d'assegurar al menys durant aquest hivern la conservació dels mosaics descoberts a la dita vil·la, que fins al moment present es troben en estat satisfactori malgrat el temps que han restat exposats a l'aire lliure, us autoritzo, com a concessionari de les excavacions i Delegat del Servei del Patrimoni A. H. C., Secció d'Excavacions, a les comarques tarragonines, i d'acord amb el Cap d'aquest Servei, Dr. P. Bosch Gimpera, per a que pogueu cobrir amb una capa de sorra o altre mitjà protector, els mosaics esmentats, reservant-me el dret de continuar en moment oportú els treballs d'excavació en aquell lloc i l'arrancament i trasllat dels mosaics al seu destí. / Us saluda afectuosament / S. Vilaseca [signatura] / Reus, 30 de desembre del 1936.»
Els mosaics van ser, efectivament, coberts i protegits in situ. Val a dir que uns quants fragments serien arrencats i, en dos moments diferents, acabarien fent part dels fons del Museu Arqueològic i del Museu Diocesà de Tarragona. Encara hi són.