Una fantasia hedonista

Uns dies abans de l'estrena de Stella cadente, en què s'aborda la desconeguda figura d'Amadeu de Savoia, vaig entrevistar el seu director, Lluís Miñarro, a l'edifici de la seva productora, Eddie Saeta, el futur de la qual és incert: “No sé què faré. Amb l'absentisme de les televisions i la reducció dels ajuts públics, cada cop tinc més dificultats per finançar un projecte i més problemes econòmics. Potser m'hauré de reinventar com a productor o potser em jubilaré. Ho dic perquè no sé si la meva funció s'ha acabat: ara hi ha molts joves cineastes capaços d'autoproduir-se”, comenta Miñarro.

Ha produït Marc Recha, José Luis Guerin i Albert Serra, entre altres cineastes catalans, i ha aconseguit un prestigi internacional participant també en la producció de films de Manoel de Oliveira, Apichatpong Weerasathekul i Naomi Kawase, l'última pel·lícula de la qual va presentar-se a concurs al recent Festival de Canes, on Miñarro hi va ser per donar suport a la directora japonesa i per intentar la distribució internacional de Stella cadente. “La cosa està difícil, però, a banda de com es vengui i de com vagi l'estrena a l'Estat espanyol, estic content de la recepció del film en diversos festivals”, explica el productor, que també ha dirigit els documentals Blow horn i Familystrip.

Per què un film històric? “M'agrada el bon cinema històric, com ara Senso, de Visconti, o Tom Jones, de Tony Richardson. Però fins i tot diré que em vaig iniciar en el cinema amb Sissi, de Romy Schneider. Jo era petit i la meva germana em va dur tres cops a veure-la. M'encantava, tot i que, en fi, els meus gustos han canviat i he volgut fer el contrari d'un cine històric polsegós, ensucrat i monàrquic. És una fantasia hedonista i psicodèlica, encara que al darrere hi hagi un treball de documentació sobre el protagonista i l'època. Tampoc no és un film històric de gran pressupost (hauria estat impossible) i amb grans decorats, però s'han cuidat els detalls a través d'una inspiració pictòrica i d'un gust pels objectes, els teixits, els minerals...”

I per què la figura d'Amadeu de Savoia? “L'origen està en una moneda d'Amadeu I d'Espanya que em va regalar una meva àvia. Jo era un nen i l'he guardat sempre. Hi va haver un moment en què em vaig interessar per aquest desconegut que, sense arribar a complir els tres anys de regnat, va abdicar conscient de la impossibilitat de realitzar el seu projecte reformista. Com he dit, tot està documentat, des del seu voyeurisme fins que era lector de Baudelaire.”

Lluís Miñarro afegeix, però, que el personatge històric li serveix d'excusa per acostar-se a la realitat del present: “D'una banda, hi ha la idea que Espanya no té remei. De l'altra, en contra del ressorgiment del moralisme i també de l'amargor, hi ha una afirmació de la llibertat, dels plaers i, al capdavall, de la importància de la bellesa.”