Altres

Publicacions

La fira del prohibit prohibir

Llagostera estrena la Fira del Llibre Prohibit, amb èxit de participació i presència a les biblioteques de tot el país

El conseller Ferran Mascarell afirma que la fira reivindica l'anhel de llibertat de les persones

Donant un cop d'ull a les para­des de la 1a Fira del Lli­bre Pro­hi­bit, duta a terme ahir a Lla­gos­tera, l'obser­va­dor arri­bava a una pri­mera i inqui­e­tant con­clusió: moltíssims lli­bres han estat vícti­mes al llarg de la història de les més vari­a­des pro­hi­bi­ci­ons, cen­su­res, inqui­si­ci­ons i res­tric­ci­ons de tot tipus. No hi fal­ta­ven els sos­pi­to­sos habi­tu­als: el marquès de Sade, Oscar Wilde, Karl Marx, Fri­e­drich Nietz­sche, Boris Vian, George Orwell, Henry Miller, Fede­rico García Lorca, William S. Bur­roughs, l'Arxipèlag Gulag d'Alek­sandr Sol­je­nit­sin, Sal­man Rush­die i Els ver­sos satànics i, com a nota­ble apor­tació autòctona, Manuel de Pedrolo –àmpli­a­ment repre­sen­tat en la fira–, la Vida pri­vada de Josep Maria de Sagarra i el cas més recent de les ten­si­ons eter­nes entre la lite­ra­tura i el poder: Vic­tus, d'Albert Sánchez Piñol.

Però en aquesta pecu­liar fira, en què les lli­bre­ries par­ti­ci­pants han fet una bona tasca de recerca i argu­men­tació de la selecció de títols posats a la venda, hi ha molts més casos, alguns de real­ment absurds –en rea­li­tat, tots ho són– com la pro­hi­bició de Cien años de sole­dad, de Gabriel García Márquez, en algu­nes bibli­o­te­ques dels Estats Units per haver-la con­si­de­rat “mala lite­ra­tura” i d'altres clàssics uni­ver­sals, apa­rent­ment into­ca­bles, des de Don Qui­jote i Tirant lo Blanc fins al deli­cat El petit príncep, de Saint-Exupéry, que també han des­per­tat per­ver­si­ons cen­so­res en algun moment de la història, en algun lloc del món. El cas dels con­tes infan­tils clàssics és para­digmàtic: ja sabíem que no eren tan inno­cents com ens havien venut, però això no jus­ti­fica que la direc­tora d'un col·legi anglès decidís pro­hi­bir Els tres por­quets per no ofen­dre els seus alum­nes musul­mans, majo­ri­ta­ris en el cen­tre. La decisió de la direc­tora va sor­pren­dre fins i tot el Con­sell Musulmà Britànic, que va recor­dar que la seva religió pro­hi­beix men­jar porc, no lle­gir lli­bres sobre aquest ani­mal.

“Aquesta fira és una ini­ci­a­tiva molt llo­a­ble i posi­tiva que rei­vin­dica l'anhel de lli­ber­tat de les per­so­nes i és una bona mos­tra de la ima­gi­nació humana”, va dir el con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, per inau­gu­rar la fira, al cos­tat de l'equip de Can Toni de les Eugues –l'enti­tat orga­nit­za­dora–, l'alcalde de Lla­gos­tera, el direc­tor dels Ser­veis Ter­ri­to­ri­als de Cul­tura i la cap del Ser­vei de Bibli­o­te­ques de la Gene­ra­li­tat, Carme Fenoll, que ha col·labo­rat amb la nova fira por­tant a bibli­o­te­ques públi­ques de tot el país petits estands amb lli­bres que han estat silen­ci­ats i, més enda­vant, també l'expo­sició iti­ne­rant Lli­bres pro­hi­bits, produïda a Lla­gos­tera, que ahir es va poder veure al Casino, al cos­tat d'una altra mos­tra del PEN Català sobre 15 casos d'escrip­tors per­se­guits.

A la plaça Cata­lu­nya hi havia les para­des de Can Toni de les Eugues i de Con­nexió Papy­rus, dues enti­tats que donen una nova vida als lli­bres vells –aquesta última, amb un estand dedi­cat a les edi­to­ri­als de l'opo­sició al fran­quisme i de l'exili–, i de lli­bre­ries tan diver­ses com la 22 de Girona, Aba­cus i les bar­ce­lo­ni­nes Salas, Nolle­giu i Rodés, amb edi­ci­ons ori­gi­nals d'índexs de lli­bres pro­hi­bits per l'Església catòlica. Estands de cre­a­ci­ons amb paper –per exem­ple, les escul­tu­res de Beau­ti­ful Suit­case–, espec­ta­cles, ins­tal·laci­ons i altres acti­vi­tats per a totes les edats van com­ple­tar la gran festa del pro­hi­bit pro­hi­bir.

Sons prohibits
La fira va incloure un apartat dedicat a la música prohibida, amb obres de Mendelssohn, Kurt Weill, Llach, Raimon, Ray Charles i Boris Vian, interpretades en el concert de cloenda per Aleida Sound, Benisfri, el Cor Participatiu de Llagostera, etc. De ‘Lili Marleen' i ‘Le déserteur' a ‘L'estaca' i ‘Te recuerdo, Amanda'.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.