cultura

La crònica

Vetusta Morla: la tortuga manté el timó

Cada nova gene­ració indie –perquè n'hi ha unes quan­tes que here­ten la ban­dera alter­na­tiva– té els seus him­nes.
I els segui­dors de Vetusta Morla, una de les ban­des inde­pen­dents de pop-rock espa­nyol més popu­lars, en tenen uns quants si fem cas a l'entrega del públic diven­dres a la nit al con­cert que el grup lide­rat per Pucho va fer a La Mirona emmar­cat dins Tem­po­rada Alta. Des de la balada agre­dolça de Mal­dita dul­zura o al to de pro­testa i incon­for­misme que s'intu­eix de la lle­tra Sálvese quién pueda, les cançons core­ja­des a l'uníson per la sala van pro­duir l'efecte terapèutic que es busca en un con­cert d'aques­tes carac­terísti­ques en què la potència del directe sobre­surt i tapa la veu; una llàstima perquè les lle­tres del grup de Tres Can­tos (Madrid) es fan escol­tar. Pre­ce­dits pels giro­nins Car­men 113, els madri­lenys van entrar pun­tu­als a un quart de dotze de la nit i arran­cant amb el que és la cançó que dóna títol al seu ter­cer disc: La deriva. Amb melo­dies més hipnòtiques que obs­cu­res i amb lle­tres menys escèpti­ques, –“hi ha espe­rança a la deriva” diu la cançó– i amb els movi­ments sinu­o­sos del can­tant exe­cu­tant el vol de l'àguila van obrir el con­cert de gai­rebé dues hores. Vetusta Morla, que pren el nom de la tor­tuga de La història inter­mi­na­ble, cele­bra setze anys de pro­jecte musi­cal tal com va recor­dar Pucho a tall de salu­tació i quan ja havia inter­pre­tat unes quan­tes cançons entre­llaçades sense des­cans. El líder de la banda, amb molt d'estil escènic i en sin­to­nia amb les pro­jec­ci­ons (amb molt de blau, un color que escau sono­ra­ment a la banda i a la veu) va pre­sen­tar les noves cançons com un àlbum de meta­mor­fosi. I per emfa­tit­zar el con­cepte, com si fos un guió exe­cu­tat mil i un cop abans d'arri­bar a Salt, va sonar
La mosca en tu pared, de remi­niscències kafki­a­nes. El més nou,
del ter­cer disc com Fuego, però sobre­tot les cançons que se saben de memòria com Vali­ente o Lo que te hace grande o Otro día en el mundo.

Més enllà de la pre­sen­tació dels mem­bres de la banda, obli­gatòria, va ser un con­cert de poques parau­les i mis­sat­ges que es reser­ven per a les cançons. Amb l'últim tema Fiesta mayor i a falta d'un bis, va ser cap al final del con­cert, quan Pucho es va diri­gir en català als segui­dors, agraint als pro­gra­ma­dors l'aposta pels con­certs tot i l'IVA cul­tu­ral i fent la vin­di­cació política que s'havia tro­bat a fal­tar durant tot el con­cert. “Hi ha deri­ves autonòmiques, ter­ri­to­ri­als, econòmiques,
a Síria, a Ucraïna...” per aca­bar amb un “sort a tots”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia