Von Kleist i el suïcidi romàntic

Heinrich Von Kleist, escriptor romàntic alemany autor de La marquesa d'O i Michael Kohlhaas, va morir el 21 de novembre de 1811, quan tenia 34 anys d'edat. Els metges varen dictaminar que s'havia mort per suïcidi i va passar a ocupar un lloc destacat dins dels mestres del romanticisme que consideraven que el límits de l'amor es trobaven en la mort voluntària. El suïcidi de Von Kleist va estar envoltat de tota una elaboració teòrica en la qual també va prendre-hi part Henriette, una dona que patia una malaltia incurable i que va voler compartir l'experiència amb l'escriptor alemany. Jessica Hausner, una de les veus de referència de l'anomenat nou cinema austríac, pren com a punt de partida el camí cap a la mort de Von Kleist a Amour fou, però a diferència d'allò que era de suposar la seva posada en escena no reposa en cap exaltació romàntica, ni tempestuosa. Hi ha molta fredor en la posada en escena, en el treball dels seus dos protagonistes principals i en la textura fotogràfica que té tota la pel·lícula. Sembla com si Jessica Hausner volgués mostrar el romanticisme des de la distància i des d'una certa racionalitat, com si volgués observar un món per reduir-lo a l'absurd fins al punt que la tragèdia acaba, a vegades, adquirint un to de comèdia. Amor fou passa a Berlín i ens mostra com Von Kleist intenta convèncer la seva cosina Marie perquè comparteixi el destí mortal al seu costat. En no poder-ho aconseguir decideix enamorar una dona casada –Henriette– amb la qual portarà l'experiència fins al final. Hausner descriu tot el recorregut fins arribar a un final que en lloc de tenir una dimensió tràgica o heroica, acaba essent la visualització d'una situació absurda. L'amour fou acaba convertint-se en una veritable farsa.