Meravelles del primer frare català a l'Índia

Escri­tes al segle XIV, trenta anys més tard que les cròniques de Marco Polo i poc abans de les nar­ra­ci­ons d'Ibn Bat­tuta, les Mera­ve­lles des­cri­tes del frare Jordà de Cata­lu­nya són una pre­ci­osa des­cripció de l'Índia medi­e­val fir­mada pel pri­mer català que hi posa els peus jun­ta­ment amb qua­tre fran­cis­cans, als quals fa de guia perquè parla el persa. Els fran­cis­cans són mar­ti­rit­zats i Jordà s'estarà anys sol a l'Índia. En tor­nar a Avinyó, el 1329, el papa Joan XXII el nomena pri­mer bisbe de l'Índia.

Coe­tani de Ramon Llull i d'Arnau de Vila­nova, Ior­da­nus Cata­la­nus, nom amb què firma la crònica, deu­ria fer la ruta de les espècies entre el 1311 i el 1318. Així ho explica Jordi Joan Baños, cor­res­pon­sal català a l'Índia que s'ha encar­re­gat de l'edició i tra­ducció d'aquesta crònica de fa set-cents anys, pro­ba­ble­ment escrita en llatí.

El manus­crit va tenir una cir­cu­lació res­trin­gida, devia ser un informe con­fi­den­cial del mis­si­o­ner, i va estar guar­dat fins a prin­ci­pis del segle XIX, quan el com­pra un noble francès, el baró de Walcke­naer. Poc després se'l queda la Bibli­o­teca Britànica, on encara es con­serva. El 1863 se'n publica una tra­ducció anglesa i, el 1925, una de fran­cesa.

Baños ens ofe­reix un pròleg acla­ri­dor i ben argu­men­tat que ajuda a enten­dre les fantàsti­ques i sor­pre­nents pàgines de les Mera­ve­lles des­cri­tes, una petita joia, pro­funda i lleu­gera, nar­rada des de la ingenuïtat de la pri­mera vegada i que ens revela com era “una gran mun­ta­nya” (el mont Ara­rat) “on asse­gu­ren que es va posar l'arca de Noè”; o l'illa de Sylen (avui Sri Lanka), un lloc amb “un rei molt poderós que té pedres pre­ci­o­ses de qual­se­vol gènere sota el cel, en tal quan­ti­tat que és quasi increïble”. Dues car­tes al papa rema­ten aques­tes cròniques esti­mu­lants, gai­rebé imper­di­bles, que enri­quei­xen la nos­tra tra­dició viat­gera.