Aparatositat animada

El personatge del Capità Harlock va ser creat per Leiji Matsumoto l'any 1977 i va donar pas a un popular manga que no va trigar a convertir-se en una sèrie de televisió. L'èxit de la sèrie va motivar que la industria d'animació japonesa convertís el Capità Harlock en una de les aventures tecnològiques més sofisticades i aparatoses de l'animació japonesa. Dirigida per Shinji Aramaki, la pel·lícula ha estat produïda al llarg de cinc anys, amb prop d'un miler de persones contractades per a l'aventura. La recreació de la història s'ha dut a terme a partir d'un acurada feina de Motion Capture, consistent a utilitzar actors reals amb sensors per captar el moviment. Un cop establerta la versemblança del moviment dels intèrprets es va treballar amb CGI –imatges de síntesi creades per ordinador– per donar forma a una animació en 3D enlluernadora. La iconografia de la pel·lícula vol ser molt més fosca que el manga original. El resultat final sembla com una versió sofisticada de la saga Final fantasy.

Capità Harlock va ser presentada al festival de Sitges el 2012 i va fer la sensació que l'aparatositat de les imatges impedia que la història tingués la força desitjada. El protagonista continua presentant-se com un heroi solitari, amb una cicatriu que li travessa el rostre, perdut a l'espai al capdavant d'una nau pirata. Tota l'escenografia de la pel·lícula resulta espectacular, sobretot la manera com recrea una terra plena d'espais de foc que impedeixen la vida al seu interior.

La pel·lícula genera un alt sentiment d'atracció visual i d'admiració. El problema és que el relat confia massa en la demostració de la seva espectacularitat. No hi ha emoció i la història s'encalla per caure en la confusió.