Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

Lluny dels homes

L'ano­me­nat Paci­fic Crest Trail és un recor­re­gut de 1.700 quilòmetres que uneix el desert mexicà amb les mun­ta­nyes cana­den­ques. Els can­vis de pai­satge, la duresa d'algu­nes rutes –sobre­tot el desert de Mohave– i l'aïlla­ment d'alguns trams l'han con­ver­tit en una veri­ta­ble fita per al tracking. Jean-Marc Vallée explica a Alma sal­vaje la història de Cheryl Strayed –Reese Wit­hers­poon–, una dona que va dei­xar-ho tot per viure durant tres mesos l'experiència en soli­tari. Vallée s'ins­pira en la història real del per­so­natge. Cons­tru­eix un relat sobre com una dona és capaç de dei­xar-ho tot per retro­bar-se amb ella mateixa. A pri­ori, la història podria sem­blar la versió feme­nina d'Into the wild, de Sean Penn, però hi ha algu­nes diferències impor­tants. L'experiència de Cheryl Strayed no va fins al límit i en el camí hi ha algu­nes sig­ni­fi­ca­ti­ves para­des per aga­far for­ces i con­ti­nuar enda­vant. No interessa tant l'èpica del viatge, sinó les raons psi­cològiques que moti­ven el viatge de la pro­ta­go­nista.

Els motius de la pro­ta­go­nista

Tot el camí pels dife­rents pai­sat­ges natu­rals d'Alma sal­vaje està pun­tuat per dife­rents flash­backs que, com si fos un epi­sodi de les dues pri­me­res tem­po­ra­des de Per­di­dos, ens explica com era la pro­ta­go­nista abans de viure sola entre la natura. En els salts enrere des­co­brim que va tenir una infan­tesa des­gra­ci­ada, veiem com la seva mare va morir de càncer quan era jove, com va viure l'infern de la droga i com, a més, va tenir un matri­moni des­gra­ciat. La força del per­so­natge radica en la decisió de tren­car amb tot i enfron­tar-se com a dona a tota mena de pos­si­bles perills.

La dra­matúrgia se cen­tra en com els fets del pas­sat posen en evidència un trauma i ens aju­den a com­pren­dre el mis­teri de la pro­ta­go­nista. Al cos­tat d'aquests fets, Jean-Marc Vallée crea peti­tes històries de super­vivència que ens aju­den a soli­di­fi­car l'estruc­tura melo­dramàtica del relat.

Alma sal­vaje no té la càrrega cor­ro­siva de l'ante­rior pel·lícula de Vallée, Dallas Buyers Club. La pel·lícula es mou entre el repor­tatge del Nati­o­nal Geo­grap­hic i el melo­drama pre­vi­si­ble sobre una dona sense opor­tu­ni­tats. L'experiència inte­rior vol pro­jec­tar-se en el pai­satge i crear una reflexió mística que mai acaba de pren­dre volada. Bona part de les tram­pes que ens ofe­reix el guió són més que pre­vi­si­bles i donen vol­tes sobre els perills que una dona sola pot tenir en un país en què els homes poden per­dre la raó per culpa de les seves pul­si­ons sexu­als. Pro­ba­ble­ment, el mèrit que té Alma sal­vaje és que mai porta res fins al final i que tot queda insi­nuat sense que acabi de trans­cen­dir. En canvi, el pit­jor radica en com neces­sita forçar les coses perquè després d'uns minuts de calma hi hagi el con­flicte neces­sari per fer avançar el guió.

Alma salvaje
Wild
Direcció: Jean-Marc Vallée Intèrprets: Reese Witherspoon, Laura Dern, Gaby Hoffmann, Michiel Huisman, Thomas Sadoski Gènere: Drama, aventures País: EUA, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia