Crítica
Imma Merino
Contra la indiferència
A la ciutat d'Aguelhok, al nord de Mali ocupat pels gihadistes, un home i una dona van ser lapidats fins a la mort pel fet que s'estimaven i tenien dos fills sense ser casats. Aquest crim, ocorregut el 29 de juliol de 2012, va ser enregistrat pels seus autors, que el van difondre a través d'internet. Les imatges d'aquest horror van provocar tanta commoció en Abderrahmane Sissako que van originar Timbuktu, un film que afirma la vida en contra del gihadisme, però que, com reconeix el director, també vol ser una resposta cinematogràfica a la indiferència del món (particularment l'occidental quan no és atacat per aquesta violència fonamentalista) davant d'una repressió que va estenent-se.
Nascut a Mauritània, però desplaçat amb la seva família a Mali des de la seva infantesa, Sissako és un cineasta de l'exili que, en els seus films amb elements autobiogràfics, relata el malestar del cor de les tenebres africanes. A Timbuktu, atenent al present, mostra una comunitat sotmesa al terror i les prohibicions d'uns gihadistes que s'hi han instal·lat: s'han acabat la música, les rialles, el futbol, la vida pública de les dones. Tota infracció és jutjada per tribunals que dicten sentències absurdes amb conseqüències tràgiques. Tanmateix, i Sissako ho filma poèticament per afirmar la vida que vol ser negada, hi ha els gestos de dignitat, sobretot de les dones, i la imaginació dels nens que poden jugar a futbol sense pilota en una de les seqüències més belles del cinema contemporani.
Abderrahmane Sissako fa un film de denúncia, però no oblida mai que és un cineasta i, per això, combat l'horror amb la bellesa d'unes imatges que mai no cauen en la postal o en l'esteticisme de la misèria. La poesia és una arma política. Com també ho és l'humor. Però Abderrahmane Sissako tampoc no evita la cruesa per mostrar una realitat on s'imposa un terror que fa que una parella, amb els cossos enterrats i amb el cap sobresortint de la sorra del desert, sigui lapidada. El cineasta filma la representació d'aquest crim abominable amb la pietat que no van tenir els botxins que van executar-lo i van enregistrar-lo. Ho fa per provocar una emoció contrària a la indiferència amb la qual mirem imatges abjectes.