disc
xavier castillón
Heretges i autocrítics
El grup palamosí Exèrcit d'Alliberament Musical (EAM) publica el seu segon disc, ‘Farts', que presenta demà a Palamós i el dia 21 a la Bisbal
“Ens considerem heretges de qualsevol estil pur: el nostre estil és l'alliberament musical”, diuen els components d'Exèrcit d'Alliberament Musical (EAM), un grup nascut a Palamós l'abril del 2011 arran de la fusió d'un grup de hip-hop i un altre de punk. El resultat és una àmplia formació de set músics –més el tècnic–, que ofereix un còctel de ritmes molt ampli i herètic de ritmes, inclosos també el reggae, el drum and bass, el funk i el metal, però sempre fugint de la puresa. Una barreja que serveix per enviar al món missatges d'amor, ràbia i rebel·lia.
El títol del segon disc d'EAM ja deixa clar com se senten: Farts (Rock de Kasba, 2015). El disc, que es pot descarregar gratuïtament des de www.exercitam.com i també s'ha editat en CD –“La cultura ha d'arribar a tothom”, remarquen–, es presentarà amb diversos concerts: el primer, demà dissabte a la mitjanit al bar musical Inagua de Palamós (gratuït); el dissabte 21 de març a L'Alternativa de la Bisbal d'Empordà (23 h, 3 euros), amb el grup barceloní de rap Lágrimas de Sangre –que ha col·laborat en un dels temes del disc d'EAM, Societat de control–, dins del festival Ítaca Cultura i Acció a l'Empordà, i el 9 d'abril a la sala Platea de Girona, també amb Lágrimas de Sangre. El 25 d'abril, Exèrcit d'Alliberament Musical tocarà a l'ateneu popular L'Harmonia de Barcelona.
Cesc Marçal (guitarra), Carles Sarquella (teclats), Lluís Fonalleras (bateria i realitzador dels vídeos, amb Pau Bruguera), Santi Peralta (baix i veus) i els rappers o Mc Mauro Juan, Omar Sánchez i Guillem Lorente formen EAM, que comparteix sigla per casualitat amb la principal organització de resistència grega contra els nazis. Després de debutar el 2012 amb un disc homònim, EAM ha gravat Farts als estudis Ad Libitum de Palamós, amb Joan Artigas (Pixamandúrries) als controls. A més hi van col·laborar el rapper gironí Mc Yuyu (Mala premsa), el violoncel·lista Jesús Blanco (Tranquilo), At Versaris (Tenim exemples) i la cantant Sandra Jerez (Aigua fresca, Mis verdades), que participa en la part “més soul i reggae” dels directes. Hi ha un interludi escrit per Raimundo Viejo i recitat per Ernesto Arango, i la portada, il·lustrada per Miquel Cazaña, recrea una manifestació, amb elements de la Setmana Tràgica i les revolucions francesa i russa.
“En el primer disc vam fer les cançons a partir de les lletres i a Farts ho hem fet a l'inrevés. Una altra diferència és que en aquest disc els tres Mc canten a gairebé tots els temes”, expliquen. “Algunes cançons parlen de les relacions i les contradiccions de les persones, i altres són de denúncia política, però no critiquem només els governs, sinó també els governats. Cal autocrítica: tots som còmplices”.