Un conflicte anacrònic

En aquests temps en què els títols en anglès no es tra­du­ei­xen i fins i tot els films fran­ce­sos s'estre­nen amb els títols inter­na­ci­o­nals en anglès, Words and pic­tu­res s'ha recon­ver­tit en Lec­ci­o­nes de amor repro­duint una vella manera amb què les dis­tribuïdores han fet cir­cu­lar tants de films a l'Estat espa­nyol: can­vi­ant els títols ori­gi­nals amb una sobrera tendència sen­ti­men­tal. El cas és que aquest nou film del veterà direc­tor Fred Sche­pisi (Roxanne, Plenty, La casa Rússia, entre altres pro­duc­ci­ons indus­tri­als amb una certa ambició) plan­teja un anta­go­nisme i fins un con­flicte que ara pot sem­blar anacrònic, com d'alguna manera acaba reco­nei­xent després de desen­vo­lu­par sense gaire ener­gia, i sobre­tot força super­fi­ci­al­ment, la relació entre un home i una dona que, tot i els seus des­a­cords, estan con­dem­nats a ena­mo­rar-se seguint un guió una mica massa pre­vi­si­ble. Aquest con­flicte ho seria entre les parau­les, trans­me­ses per la tra­dició literària vin­di­cada per un pro­fes­sor inter­pre­tat per Clive Owen, i les imat­ges artísti­ques que defensa una pin­tora assu­mida per Juli­ette Binoche en una de les seves incur­si­ons en el cinema comer­cial dels EUA.

Tots dos coin­ci­dei­xen en un col·legi nord-ame­ricà d'elit, a Nova Angla­terra. Ell és comu­ni­ca­tiu i capaç de trans­me­tre la seva passió per la lite­ra­tura, si bé, ai, li ho fan fer d'una manera que recorda aquell Robin Willi­ams d'El club dels poe­tes morts amb una picada d'ullet inclosa: un alumne s'hi adreça dient-li “capità, el meu capità”, citant el poema de Walt Whit­man invo­cat en el film de Peter Weir. Tan­ma­teix, la direcció del cen­tre el té al seu punt de mira i li peri­lla la feina. Ella és dura i una mica esquerpa, però comu­nica l'emoció per l'art. A la seva dife­rent manera volen que els alum­nes ado­les­cents s'adhe­rei­xin a la causa que repre­sen­ten i defen­sen de manera res­pec­tiva. Aquest com­bat, però, és una manera de subli­mar els seus pro­ble­mes cre­a­tius i vitals: ell està sol, beu massa i no està en pos­sessió del talent lite­rari que vol­dria tenir; ella és una artista, però té una artrosi que li difi­culta el tre­ball cre­a­tiu i, de fet, tota la vida. Seria desit­ja­ble que tal rere­fons no es fes tan evi­dent i a la vegada fos més com­plex. Tot ple­gat es fa pla­ner men­tre es decanta cap a la comèdia romàntica. I es dilata massa el con­flicte anacrònic: la paraula literària i la imatge artística for­men junts part d'un lle­gat i d'una experiència de la vida seri­o­sa­ment amenaçats. Malau­ra­da­ment, molt més del que dóna a enten­dre aquesta pel·lícula.