cultura

Crítica

Àngel Quintana

Mai més tornarem a casa

L'opera prima de Sergi Pérez, mem­bre del col·lec­tiu Niu d'Indi, pot ser expli­cada de forma esquemàtica com la història d'un per­so­natge afec­tat per una crisi pro­funda que un bon dia vol por­tar el gos al vete­ri­nari i es troba tan­cat al car­rer, sense les claus que li per­me­tin tor­nar a casa. Pragmàtica­ment, El camí més llarg per tor­nar a casa seria la crònica del recor­re­gut que du a terme el per­so­natge per poder tor­nar a casa i no poder fer-ho. Amb tot, però, dar­rere aquest mínim peri­ple argu­men­tal, s'hi ama­guen més coses. En una segona lec­tura podem des­co­brir algu­nes pis­tes que ens aju­din a com­pren­dre millor el per­so­natge de Joel. Podem des­co­brir que es troba en un estat depres­siu perquè està duent a terme un procés de dol res­pecte a la mort de la seva dona, que pro­ba­ble­ment va tenir un acci­dent de trànsit que li ha dei­xat feri­des o que el gos pro­ta­go­nista és el lli­gam afec­tiu que el porta a la imatge de la seva dona morta.

Al llarg de la pel·lícula dub­tarà entre des­pen­dre's del gos i que­dar-se'l, per la força simbòlica i sen­ti­men­tal que aquest repre­senta. El seu peri­ple vital a la recerca de les claus pot ser inter­pre­tat com un cal­vari en el qual no només bus­carà les claus, sinó algun ele­ment efec­tiu que li per­meti esta­blir o for­ti­fi­car els lli­gams de la seva existència. Així, veu­rem com Joel neces­sita prac­ti­car la sexu­a­li­tat de forma des­bo­cada o sen­tir-se atra­pat en el labe­rint de les seves pròpies emo­ci­ons. Si apu­rem més les pos­si­bles lec­tu­res del que ens ofe­rei­xen les imat­ges podem veure com El camí més llarg per tor­nar a casa és la història d'un per­so­natge que viu un procés de dol, que es troba reclòs en l'úter matern i que és expul­sat d'aquest úter. Tot el seu recor­re­gut vital no serà més que el resul­tat d'aquest desig de tor­nar al lloc de la segu­re­tat i sen­tir-se expul­sat en un món mar­cat pel dolor i la des­es­pe­ració.

Tot aquest joc de pis­tes, dobles lec­tu­res i inter­pre­ta­ci­ons pot fer-nos pen­sar que ens tro­bem davant d'una pel·lícula críptica i exces­si­va­ment ambi­ci­osa. La veri­tat, però, és una altra. Sergi Pérez filma una història basada en una evasió cap al no-res, feta des d'una immersió en el dolor i l'angoixa del per­so­natge. No hi ha solu­ci­ons fàcils, només el repte de fer una obra radi­cal però rica en les seves reso­lu­ci­ons. El resul­tat és una opera prima bri­llant. Només hem de con­tem­plar com Sergi Pérez filma en plena nit una escena d'hipotètic sacri­fici del gos, per veure com tota la pel·lícula està plena d'idees intel·ligents.

El camí més llarg per tornar a casa
Direcció: Sergi Pérez Intèrprets: Borja Espinosa, Miki Esparbé, María Ribera, Pol López Gènere: Drama País: Catalunya, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.