Somiant junts

Un total de1.900 per­so­nes van home­nat­jar ahir al Palau de la Música el lingüista mallorquí Joan Veny pel seu com­promís i tre­ball cons­tant per la llen­gua cata­lana durant més de 60 anys. El gua­nya­dor del 47è Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, con­ce­dit per Òmnium Cul­tu­ral, va des­ta­car la seva passió per la llen­gua en un dis­curs que va recor­dar “savis” com Antoni M. Badia Mar­ga­rit, Joan Bas­tar­das, Fran­cesc de B. Moll, Joan Coro­mi­nes i Pom­peu Fabra. “Per a mi, tro­bar una paraula nova és com veure caure del cel un pètal de rosa o fer bri­llar una nova estre­lla en el fir­ma­ment. Em plau rei­te­rar que sóc un ena­mo­rat de les parau­les”, va dir Veny, que també va rei­vin­di­car la uni­tat de la llen­gua cata­lana: “La nos­tra llen­gua és una, de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fraga a Maó i l'Alguer.”

“Davant tan­tes acti­tuds hos­tils del govern cen­tral, fem vots per tenir un país nor­mal, lliure, modern, obert al món, just soci­al­ment, fidel a les seves arrels, amb la llen­gua pròpia, el català, com a llen­gua pre­fe­rent i amb con­vivència amb el cas­tellà i també amb altres llengües –va reblar–. La nos­tra nit va ser molt llarga, però va sor­tir el sol, i ara cal espe­rar la ple­ni­tud del mig­dia. Quan somiem sols, només és un somni; però quan somiem junts, el somni es pot con­ver­tir en rea­li­tat.”

Per la seva banda, la pre­si­denta d'Òmnium, Muriel Casals, va des­ta­car de Veny la seva con­dició de “savi com­plet” i “intel·lec­tual en el sen­tit més ampli”, subrat­llant la “lluita sorda i cons­tant” amb què ha defen­sat la llen­gua.

La vet­llada es va cloure amb un iti­ne­rari per la figura i obra del premi d'honor pre­sen­tat i escrit per Joa­quim Maria Puyal amb glossa de Joan Mas i actu­a­ci­ons de Pep Gimeno Boti­farra i el grup Q4rt Pr1­mera.