Amades, el gran cercador

Avui fa exac­ta­ment 125 anys que va néixer Joan Ama­des al barri del Raval de Bar­ce­lona, el 1890, en el si d'una família humil. El que amb els anys seria un dels millors, si no el gran folk­lo­rista català, va viure uns quants anys a la petita loca­li­tat de Bot, a la Terra Alta, on el van enviar els pares per mirar de superar la pre­ca­ri­e­tat econòmica que patien.

Ama­des tenia dues carac­terísti­ques ja en l'època de for­mació, diuen: era curt de vista i atre­so­rava una memòria immensa. Tot i que cal tenir en compte que les cir­cumstàncies per­so­nals el van empènyer a ser auto­di­dacte, a més de ser un home de curi­o­si­tat inqui­eta. Va ser lli­bre­ter de vell als Encants Nous de Sant Antoni, de fet va trans­for­mar la dra­pe­ria fami­liar en lli­bre­ria. Aquest con­tacte directe amb lli­bres pecu­li­ars i atrac­tius va ser part de la seva for­mació.

Es va fer mem­bre de l'Ate­neu Enci­clopèdic Popu­lar –també del Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya– i d'aquesta manera va acce­dir a l'excur­si­o­nisme, que tants fruits d'inves­ti­gació li repor­ta­rien, i també a l'espe­ran­tisme inter­na­ci­o­na­lista i, per damunt de tot, al folk­lo­risme.

La seva acti­vi­tat en aquest camp va començar quan tenia tot just 25 anys, moment en què va començar a regis­trar les pri­me­res mos­tres del folk­lore comú escri­vint ver­sos i cançons de la lite­ra­tura oral. A més de lli­bres en espe­ranto, llen­gua en què va publi­car diver­ses mono­gra­fies.

De mica en mica es va anar engres­cant en la recerca etnogràfica i folk­lo­rista, dis­ci­pli­nes a les quals va afe­gir la dia­lec­to­lo­gia, la imat­ge­ria popu­lar, el lle­gen­dari i el calen­dari tra­di­ci­o­nal, fins que es va deci­dir a aban­do­nar l'ofici de lli­bre­ter en el moment en què va conèixer l'Arxiu d'Etno­gra­fia i Folk­lore de Cata­lu­nya.

A par­tir dels anys trenta del segle XX va començar a publi­car els pri­mers tre­balls impor­tants, com ara la Bibli­o­teca de Tra­di­ci­ons Popu­lars (42 volums publi­cats entre el 1933 i el 1939). A més, va ser un divul­ga­dor voca­ci­o­nal, impar­tint con­ferències, fent pro­gra­mes de ràdio i publi­cant arti­cles sobre la cul­tura popu­lar.

I així es va anar cons­truint la seva obra, que inclou, entre d'altres, Les dia­des popu­lars cata­la­nes (1932 - 1949), Les cent millors cançons popu­lars de Nadal (1949), Refra­nyer català comen­tat (1951), Les cent millors ron­da­lles popu­lars (1953) i Guia de les fes­tes tra­di­ci­o­nals de Cata­lu­nya. Iti­ne­rari per tot l'any (1958).

Sense obli­dar papers com ara haver estat res­pon­sa­ble d'orde­nar els mate­ri­als expro­pi­ats que s'envi­a­ven al Poble Espa­nyol durant la Guerra Civil i par­ti­ci­par, el 1942, en la fun­dació del Museu d'Indústries i Arts Popu­lars.

Tot i que el 1947 va patir una hemi­ple­gia, va con­ti­nuar tre­ba­llant i publi­cant, i fins i tot va col·labo­rar amb la Unesco, que el va comis­si­o­nar per reco­pi­lar el cor­pus bibli­ogràfic del folk­lore català, que esde­vin­dria el Cos­tu­mari català (1950-1956), obra cab­dal en l'estudi de la cul­tura popu­lar cata­lana, publi­cada pòstu­ma­ment, perquè va morir el 17 de gener del 1959.

De la seva figura i de la seva obra se n'ha estat par­lant des que va començar l'any a través de tota mena d'actes orga­nit­zats prin­ci­pal­ment per l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral Joan Ama­des, que vol difon­dre el seu lle­gat. Res­pon­sa­bles de l'asso­ci­ació comen­ten: “Com que Ama­des era molt afi­ci­o­nat a reco­pi­lar tota mena de lite­ra­tura popu­lar o de fil i canya i fulls volan­ders, hem inten­tat expli­car la seva tra­jectòria vital i pro­fes­si­o­nal a par­tir de deu mots”, que trans­cri­vim sense l'acla­ri­dor text d'acom­pa­nya­ment: auto­di­dacte; espe­ran­tista; folk­lore; pre­ser­vació del patri­moni; Bar­ce­lona; Bibli­o­teca de tra­di­ci­ons popu­lars; Cos­tu­mari català; Sant Antoni; refe­rent; Bibli­o­teca Arxiu Joan Ama­des. 

Deu ter­mes que sin­te­tit­zen la vida i l'obra d'un home que va des­co­brir el folk­lo­risme fent excur­si­ons pel ter­ri­tori i que es va ado­nar que calia tre­ba­llar per pre­ser­var un bé cul­tu­ral que es per­dia.

Els seus exten­sos tre­balls de recerca van lle­gar una impor­tant quan­ti­tat de mate­rial que actu­al­ment està loca­lit­zat a la Bibli­o­teca Arxiu Joan Ama­des. En aquest fons hi ha dipo­si­tada la bibli­o­teca per­so­nal, la seva obra, l'heme­ro­teca i la tota­li­tat del seu vast fons arxivístic.