Variacions brillants i sofisticades

En una popular escena de L'home que sabia massa, es vol dur a terme un atemptat contra un primer ministre a l'interior del Royal Albert Hall. A Misión: Imposible. Nación secreta es reprèn la idea. Es vol matar un cònsol a l'interior de l'Òpera de Viena. Els que volen perpetrar l'atemptat són els membres de l'anomenat Sindicat, una organització terrorista que amenaça d'estendre's pel món. Els membres de l'IFM –Impossible Mission Force, no s'ha de confondre amb l'International Monetary Found– estan disposats a impedir-ho. El moment clau és l'ària Nesum Dorma de Turandot. Mentre que amb Hitchcock tot funcionava a partir d'una lògica equilibrada entre el que l'espectador sabia i el que els personatges desconeixien, a Misión: Imposible la lògica dominant és la sofisticació escènica. L'espai esdevé molt més laberíntic. Els assassins es multipliquen i els rescatadors es mouen entre el teatre, les bambolines i els ordinadors. L'escena sobredimensiona i fractura l'espai fílmic en benefici de l'atracció visual, que proposa variacions que resultin sorprenents per la seva sofisticació.

És cert que l'ombra de Hitchcock és allargada i a Misión: Imposible podrien dir que el personage d'Isy –Rebeca Ferguson– és una rèplica d'Ingrid Bergman a Encadenados, amb la diferència que l'espia sacrificada sexualment es transforma en la dona que travessa des de l'ambigüitat absoluta la frontera entre el bé i el mal.

Misión: Imposible. Nación secreta de Christopher McQuarrie estableix un curiós joc de variacions mentre es manté fidel a l'esperit de la saga. Ethan Hunt i el seu equip entren en conflicte amb la CIA, però han de desmantellar una xarxa terrorista. Al llarg de la pel·lícula aniran a Cuba, Virginia, París, Viena, Casablanca i Londres. La trama terrorista és el McGuffin que els cineastes utilitzen per dur a terme un seguit de brillants exercicis visuals. A part de l'escena a l'Òpera de Viena, Misión: Imposible té una brillant escena aquàtica en què s'ha de canviar una targeta de seguretat mentre l'oxigen comença a fallar. Misión: Imposible 5 no té el component de tour de force de brillants autors –De Palma, John Woo o J.J. Abrams– que tenia en els seus inicis i s'ha convertit en una franquícia més estandarditzada. Amb tot, és evident que la franquícia disposa d'un esplèndid estat de salut, que molts moments són el resultat d'un brillant exercici de posada en escena i que hi ha un desig de donar consistència a la psicologia dels personatges.