CRÍTICA
jORDI BORDES
Tot un calidoscopi de les emocions
El món del clown recorre habitualment a les petites accions quotidianes i les converteix en un simpàtic o cínic retrat de la societat. El to, la desproporció, és el que marcarà el caràcter del personatge. Slava Polunin s'agafa a uns referents que són molt desconeguts per la majoria. Hi ha el seu pallasso, que camina guerxo, que circula sense voler exigir massa a l'escena (com si volgués passar desapercebut), sense pretendre dominar la resta de personatges ni caure com un antiheroi que pateix situacions hilarants. Tampoc se submergeix en el surrealisme de voler tocar assegut en una cadira (com Charlie Reivel) i executar una coreografia impossible. Slava té l'estranya capacitat de fer riure de tot sense jugar amb espais coneguts; moure's pel món oníric marca Cirque du Soleil (qui tingui ben present l'espectacle Alegria en el qual ell intervenia podrà recordar un quadre final tan contundent com fresc), amb uns personatges que, per moments, recorden una mena de pingüins. Són com una mena de família Dalton perquè ells sí que juguen a un humor més clàssic: el de l'excèntric que s'enfronta al públic, que té un punt de provocador, de gamberro i també d'ànima blanca. Slava no baixa i interpel·la el públic? Sí, com quan procura fer un intercanvi de bosses de mà de les dones de primera fila. Però són moments excepcionals en el seu personatge, que s'arronsa dins de la seva mena de pijama groc. És un pallasso que vol trencar els codis (lluint un groc que rebutja la superstició del teatre), però és que, a més, té un notable risc de poètica. El que Leandre o Claire fan petit, ell ho fa grandiós, amb una gran agilitat removent tot l'escenari. I aconseguint que la seva teranyina arribi a les llotges, que la seva neu transiti pels peus de tots els espectadors, que la sensació del tren que no s'atura mai generi un desassossec general. És un mag de les emocions. Perquè el públic surt transportat i divertit alhora, sense entendre si cal trobar-li un fil, si són números molt ben lligats o si, en realitat, tot és producte d'un calidoscopi que retrata l'univers poètic i visual de Slava, aquell artista que abraça l'abric guardat en un penjador. Enamora.
