La generositat de l'artista

Lluís Homar se sent amb l'obligació de compartir el què ha après. Amb els alumnes d'arts escèniques de l'ERAM i també amb les platees, buscant el públic més ampli. L'any passat va tornar al teatre amb una adaptació de Terra baixa exemplar, que avui encara representa i aixeca passions. Quan va actuar al seu poble, a Canet, li va regalar dues entrades a la venedora del seu súper. Ella en va quedar encantada, i va advertir-li que era “la primera vegada que anava a veure una obra que no era de les de riure”. Homar pretén apropar tothom al teatre “i fer-los sentir” emocions”. Està discutint el com (apropar-se als estudiants i, en part, també als espectadors). Fa un any parlava que potser s'atreviria a fer uns nous Pastorets. Ara, insinua que investiga pel vessant còmic. Homar, juntament amb el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, van protagonitzar la conversa (que no conferència) propiciada pel director de l'ERAM i periodista cultural, Eduard Molner. Sunyer i Homar tenen 58 anys i han comprès algunes grans veritats: que cal entusiasme per a l'ofici d'actor i de programador. I que “s'ha de ser generós: Com més dónes, més reps”, recorda Homar que li insistia el seu mestre, Fabià Puigserver.

La cerca de l'èxit en primer terme és una mala companya perquè “quan més aprens és quan no surten bé els projectes”, el que interessa és ser a la cuina implicat en el que es creu. Sunyer remata: “Si et mous per l'èxit, és una catàstrofe.” En aquest sentit, és millor preocupar-se perquè el que es puja a escena tingui interès, que no pas per omplir la platea (tot i que tothom treballa i agraeix l'escalf del públic, evidentment). El festival Temporada Alta preveu que els espectadors puguin anar tastant diferents tipologies d'espectacles: des dels més risibles als més arriscats. Les bones obres, però, són aquelles que tenen capes per a tot tipus de públic. Sunyer, sempre molt exigent des de la sornegueria, admet que la cultura “no és una necessitat; es pot viure sense anar al teatre”. Però té molt clar que anar-hi “permet viure d'una altra manera”. Efectivament, té un efecte multiplicador que també ho ha de ser per a l'actor, diu Homar.

Per afrontar un text, primer ha d'estar conforme amb l'actitud, que hi hagi un bon clima entre els companys. Si pot triar, es queda amb els projectes que vénen de les bones persones, dels que s'hi pot treballar. I ell s'aplica la mateixa fórmula, de ser còmplice amb tot l'equip –“m'aprenc els noms de tothom i sempre que puc, els saludo...”.

Catalunya ha perdut massa cops la seva tradició teatral. Per massa raons (sovint, polítiques). Ara fa uns anys que s'estan assentant unes bases perquè, amb el temps, es consolidi una forma d'entendre les arts escèniques, d'afrontar-les. Per a Sunyer “Europa és un balneari” mentre que a Catalunya tot està en ebullició.