cultura

Crítica

cinema

Il·lusions destinades a perdre's

Hi ha un Woody Allen nihi­lista que observa amb dis­tan­ci­a­ment i un cert fata­lisme uns per­so­nat­ges amb un com­por­ta­ment moral dubtós que, de fet, pot arri­bar a ser amo­ral. N'hi ha un altre (i encara n'hi ha més, que sovint es bar­re­gen) que mira de més a prop per­so­nat­ges enllu­er­nats per una il·lusió con­dem­nada a per­dre's. Pel que fa a Café Soci­ety, després del nihi­lisme punyent d'Irra­ti­o­nal men, el cine­asta nord-ame­ricà ha ima­gi­nat una història que trans­corre als anys trenta del segle pas­sat i s'ambi­enta par­ci­al­ment en un dels mons on s'han creat més il·lusi­ons, algu­nes de molt fal­ses: Hollywood. Pro­vi­nent de Nova York, hi arriba un jove (Jesse Eisen­berg) amb el desig de tro­bar-hi un lloc amb l'ajuda del seu oncle (Steve Carell, excel·lent) que hi ha tri­om­fat com a agent d'estre­lles. No serà a Hollywood, on tri­om­farà, sinó a Nova York, ciu­tat que enyora des del moment que en marxa. El seu tri­omf social té ombres, però, a més, el viu amb una recança: a Hollywood hi va conèixer una noia (Kris­ten Stewart, una estre­lla ful­gu­rant) que li va crear la il·lusió d'un amor con­ver­tit en impos­si­ble, de manera que hi ha el des­a­cord entre la vida desit­jada i la pos­si­ble.

Café Soci­ety és de la mena de pel·lícules encan­ta­do­res de Woody Allen. Però, com en altres obres seves, l'encant està tran­si­tat per la malen­co­nia de les il·lusi­ons per­du­des. En tot cas, a part del des­a­cord entre el desig i la rea­li­tat, hi ha altres ele­ments de l'uni­vers d'Allen que s'hi poden reconèixer: la per­ti­nença al món jueu; la con­fusió dels sen­ti­ments; el con­trast entre la costa est i l'oest dels Estats Units o, més con­cre­ta­ment, entre Nova York i Los Ange­les, que, vin­cu­lada a Hollywood, els seus joves pro­ta­go­nis­tes con­si­de­ren super­fi­cial; i no deixa de fer-s'hi pre­sent el nihi­lisme en l'ambigüitat moral d'algu­nes deci­si­ons o d'alguns nego­cis, en aquest cas el d'un club noc­turn sus­ten­tat en una acti­vi­tat de gàngs­ters.

Amb sub­tra­mes, lli­ga­des a la família jueva del pro­ta­go­nista, Woody Allen desen­vo­lupa seri­o­sa­ment una comèdia sen­ti­men­tal i exis­ten­cial. Ho fa amb un sen­tit nar­ra­tiu excel·lent, pel que fa al ritme i la capa­ci­tat de síntesi, i una foto­gra­fia de tons càlids rea­lit­zada pel mes­tre Vit­to­rio Sto­raro, que feia anys que no tre­ba­llava en cap film. Café Soci­ety no juga a la nostàlgia, però trans­porta una memòria que també sem­bla des­ti­nada a per­dre's: la memòria del cinema del Hollywood dau­rat a través de múlti­ples referències a actors i pel·lícules. Woody Allen sem­pre s'ha man­tin­gut irònica­ment dis­tant de Hollywood i de les seves vani­tats, però no li és aliè el seu món d'il·lusi­ons.

Café Society
Director: Woody Allen. Intèrprets: Jesse Eisenberg, Kristen Stewart, Steve Carell, Blake Lively, Parker Posey, Corey Stoll
EUA, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia