Ercros té mig any per fer el nou pla de restauració de Cardona
L'actual, caducat de fa quatre anys, només preveu la vegetació de la zona i no l'eliminació de la terrera
El govern no té clar que pugui exigir a l'empresa la retirada del runam i l'Ajuntament li demana que lluiti
La Generalitat ha requerit a Ercros de manera formal l'actualització del pla de restauració de l'explotació de Cardona, que fa quatre anys que està caducat. Ara, l'empresa química tindrà un marge de sis mesos per a lliurar-lo, segons va indicar ahir l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, en la trobada que es va fer davant el runam de la terrera vella, a la qual va assistir una delegació de Flix –que “pateix” la mateixa empresa– encapçalada per l'alcalde d'aquesta població de la Ribera d'Ebre, Marc Mur.
Estruch té esperances dipositades en aquest pla. El document pot ser la clau perquè Ercros se'n vagi –si ho acaba fent– de manera neta i saldant “el deute mediambiental que té amb Cardona”. Segons va explicar, l'actual pla de restauració –que encara que estigui caducat està vigent– preveu només la revegetació de la zona afectada sense citar l'eliminació del runam que hi resta, ja que durant anys s'ha donat per fet que l'empresa se n'aniria quan acabés la seva explotació. Ara, però, la premissa no és tan clara i, si bé Ercros no ha anunciat de manera oficial el tancament de la planta de Cardona, “sí que ho ha fet de manera oficiosa”, va reiterar ahir l'alcalde bagenc. Per aquest motiu, Estruch veu en el document l'eina perfecte per retornar la vall salina –un paratge protegit– al seu estat natural.
Segons va dir, però, la Generalitat no té clar que es pugui exigir a Ercros que la restauració que ha de fer a Cardona hagi d'incloure forçosament l'eliminació de l'anomenada “terrera vella”, el runam que està a mig explotar. I, si no hi ha retirada del runam, només quedaria la via de la revegetació.
El model de Vilafruns
En aquesta línia, “l'única possibilitat”, va dir Estruch, seria repetir el model que es va seguir al runam de Vilafruns, a Balsareny, on el 2010 es va fer una prova pilot en la qual es va tapar, aïllar i impermeabilitzar el runam i es va cobrir amb vegetació, de manera que l'impacte visual va desaparèixer.
L'alcalde de Cardona, però, no veu la solució com a viable. Va recordar que “Cardona ocupa el doble de tros que Vilafruns, que ja va tenir un cost de nou milions d'euros”, i va insistir que la via més sostenible ambientalment i econòmic és que Ercros continuï explotant la terrera vella, un fet que permetria acabar de retirar les quatre tones i mitja que encara resten i conservar els 35 llocs de feina directes i els 20 indirectes “i salvar també altres petites empreses de la comarca, perquè si una cosa estava fent bé Ercros és tenir proveïdors d'aquí, un fet que implica un impacte d'entre dos i tres milions d'euros”.
En aquesta línia, i en contradicció amb l'opinió expressada pel govern, va destacar: “Creiem fermament que els ho podem exigir.” I va insistir: “Els costarà menys continuar explotant la sal i venent-la al preu que sigui que revegetar l'entorn, perquè, de sal, encara que menys, en necessitaran”. I hi va afegir: “Serem ferms reclamant que es quedin, però també allargant-los la mà per buscar la inversió que necessitin per quedar-se”.
LA FRASE
Defensa de la Catalunya interior
Els alcaldes de Cardona i Flix, Ferran Estruch i Marc Mur, van fer ahir una defensa fèrria de la Catalunya interior i es van mostrar molt crítics amb la Generalitat: “No ens podem omplir la boca dient que la gent ha de poder viure dels territoris i que després que no se'ns ajudi a la reindustrialització”, va dir Estruch. I Mur hi va afegir: “Si aquesta situació s'estigués vivint als voltants de Barcelona el paper de la Generalitat seria diferent.” Mur, que va assegurar que s'han sentit “sols” lluitant “contra una gran empresa”, va demanar que la Generalitat sigui més exigent amb Ercros i va recordar que a Flix l'empresa ha anunciat que tancarà a final del 2017 –deixant fora entre 150 i 180 persones– sense preveure la recuperació “del punt més contaminat del sud d'Europa”. I va destacar: “Algú no té clar que a Flix s'hi ha de continuar vivint i s'hi ha de poder treballar i no ens podem permetre que hi quedi un abocador industrial a l'aire lliure de 40 hectàrees.” “L'Agència de Residus ha de tenir un paper actiu i ser bel·ligerant amb qui ha contaminat; Flix i la Ribera d'Ebre necessiten que les 40 hectàrees puguin continuar essent sòl industrial on algú pugui invertir i generar ocupació.”