Compte enrere per al relleu a les cambres gironines
La Generalitat publica el calendari i la normativa d’unes eleccions pendents des del 2014 i en què cap dels presidents repetirà
Hi podran participar més de 71.000 empreses, per primer cop amb vot electrònic
Ja està en marxa la renovació a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. El Departament d’Empresa i Coneixement va publicar dilluns al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució de la convocatòria de les eleccions per renovar les persones membres dels plens de les cambres catalanes i que, en el cas de les comarques gironines, suposarà també el relleu en la presidència de les tres cambres que hi ha a la demarcació, presidides per Domènec Espadalé (Girona), Joan Puig (Sant Feliu) i Xavier Ribera (Palamós).
Els comicis seran el 8 de maig, pel que fa a l’elecció amb vot presencial a la seu de cada cambra, per bé que per primer cop s’introdueix la possibilitat de votar remotament amb un certificat digital a través del web de cada ens, entre el 2 i el 7 de maig al matí. Aquesta via s’ha adoptat per mirar de fer créixer la participació. Posteriorment, el 5 de juny s’escolliran els vocals proposats per les organitzacions empresarials, només en el supòsit que hi hagi més d’una llista.
Com a darrera novetat, per primera vegada els plens s’obren a la concurrència de les empreses amb més aportació voluntària al pressupost de cada cambra, amb diverses cadires reservades. L’elecció dependrà del reglament de cada institució, però en aquest cas serà automàtica, segons el compliment dels requisits. Tot plegat configurarà els nous plens, amb la previsió que es constitueixin i ja comencin a treballar al llarg del mateix mes de juny.
La cambra gironina
El procés implicarà l’adeu a 13 anys de presidència de Domènec Espadalé a la Cambra de Girona, que va accedir al càrrec el 22 de juny del 2006 i quatre anys més tard, el 2010, va tornar a ser reelegit i s’ha mantingut aquests nou anys en què no hi havia eleccions. Des de llavors, és a dir, des de fa 12 anys –13 en farà al juny–, ha presidit l’ens i ja fa temps que explicava que no es tornaria a presentar a la reelecció del càrrec. Nascut l’11 de gener de 1941 a Sant Joan les Fonts i director de l’empresa familiar Transports Minguet, afirma que calia “deixar pas” a gent nova i “amb il·lusió” a la institució centenària. Ara, fins a 55.506 empreses gironines estan cridades a participar en les eleccions per renovar el ple, que té ara 46 membres i amb els nous comicis es reduiran a 45. En aquesta cambra, el nou ple tindrà 30 membres escollits per sufragi, 10 per les empreses amb més aportació i 5 per representants de la patronal.
Mateix guió a Palamós
Com Espadalé, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós, Xavier Ribera, també romania en el càrrec des del 2006 i celebra que la convocatòria dels comicis posarà fi a una “situació de provisionalitat que s’ha allargat massa, i en uns anys durs en què s’ha hagut de replantejar del tot el finançament”, per la supressió del recurs cameral per part del govern estatal. L’encara president anima les empreses a participar en els comicis, amb 7.133 firmes cridades al vot.
Malgrat això, Ribera destaca que han aconseguit garantir la viabilitat de l’ens i no només mantenir els serveis, sinó ampliar-los cap a la formació i l’emprenedoria, en col·laboració amb el territori. A més dels projectes a Palamós, també s’han implicat per exemple en el nou viver municipal d’empreses Alta Mar de Calonge i Sant Antoni.
Puig, el més veterà
El president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, és el més veterà dels tres presidents gironins, al capdavant de la institució ganxona des de 1998. I coincideix que és l’hora d’un relleu, per bé que ara mateix cap dels presidents aventura noms o candidats. Puig, que en els seus 20 anys llargs de mandat ha apostat per la preservació del patrimoni local –amb la restauració de la seu de la Casa Patxot, el rescat del fons i la publicació local Àncora o les exposicions de la ceramista Quimeta Serra i l’Espai Rellotges–, recorda que les eleccions seran un procés que duran els tècnics i en què els actuals òrgans de govern han de restar imparcials.
LES XIFRES
CRONOLOGIA
7 de gener
Dia en què es publica en el DOGC la convocatòria d’eleccions, amb vuit dies per constituir les juntes electorals territorials.
12-25 de febrer
És el termini per presentar les candidatures sotmeses al sufragi d’electors i a proposta de les organitzacions empresarials.
8 de maig
Dia de les eleccions amb vot electrònic presencial. Del 2 al 7 de maig hi haurà l’opció de participar amb el nou sistema de sufragi electrònic remot.
5 de juny
Dia en què es votaran els candidats de les organitzacions empresarials, només si hi ha més d’una llista.
10-20 de juny
Es preveu que algun dia d’aquest període es faci finalment la constitució dels plens i l’elecció dels nous presidents de cada cambra.
Comerç internacional, garantia juvenil i projectes europeus
Entre el 2011 i el 2015, en plena crisi, la Cambra de Girona també va passar “la travessia del desert”, segons paraules del seu director gerent, Eduard Torrent. La crisi econòmica també va afectar aquesta institució, que, no obstant, actualment té un “equilibri pressupostari”, hi afegeix el seu director. Per tirar endavant, i de la manera que ho han fet moltes empreses gironines, la Cambra de Comerç de Girona també s’ha hagut de “reinventar” a l’hora de presentar els seus programes d’acció. En aquest sentit, Torrent destaca l’aposta i encert dels darrers anys de la Cambra pels programes de comerç internacional o d’ocupació vinculats al Sistema de Garantia Juvenil, així com la participació en projectes europeus diversos.
El sector turístic aspira a guanyar pes i veu dins els plens
El darrer procés electoral en les tres cambres gironines va ser pacífic, sense escarafalls ni grans lluites pel poder. Cap de les fonts consultades espera que la tònica s’alteri i, de fet, és habitual que en alguns capítols, com ara el de les organitzacions empresarials, hi hagi pactes previs per a candidatures d’unitat que aquest cop, amb la nova normativa, s’estalviarien ser referendades el 5 de juny. Sí que hi ha converses per guanyar influència. I un dels exemples és el sector turístic, que aspira a rendibilitzar el seu pes creixent amb més influència, no només en el debat en els plens i les línies mestres d’actuació, sinó en els consells executius. El pes de cada sector està definit pel seu impacte en el PIB, però la via de les empreses amb més aportació pot donar entrada a nous actors.