Fallada multiorgànica

Molt sovint quan hi ha un accident, el primer que fan les autoritats és fer públic si el responsable tenia tots els permisos o no, intentant sostreure's a les possibles responsabilitats. Imaginem-nos un accident: s'esfondra una casa que s'està rehabilitant o construint de nou; ràpidament els serveis tècnic de l'administració ens faran saber si tenia permisos o no, un fet que tot i ser important, al meu entendre és anecdòtic perquè tenir o no permisos no ha de tenir cap causa-efecte si les coses es fessin bé. De fet, en molts accidents tota la paperassa estava en regla, i malgrat això s'han produït. Què ha fallat? Si no és un fet sobrevingut, ha fallat el control i el seguiment que els tècnics responsables han de fer de l'obra, i cal recordar que tota obra té arquitecte i aparellador responsables.

El fet que ha passat a Lloret amb aquests hotels evidencia una mena de fallada multiorgànica dels primers responsables i de l'administració després. Ja sé que la tendència és ser molt irresponsable i traspassar la responsabilitat
de tot a les administracions, però o som capaços d'assumir i exigir les responsabilitats individuals, o el país anirà a la
fallida.

En el cas dels quatre hotels de Lloret, el primer responsable és José Luis Velasco Blanco, que té un model de gestió empresarial molt temerari i amb una gran potencialitat de provocar desastres greus. Per a un empresari de veritat, la primera preocupació és vetllar per la seguretat dels seus clients, i en aquest cas no ha estat així. Però hi ha més possibles culpables. El Sr. Velasco és incapaç de connectar-se furtivament a l'electricitat pública, sense la complicitat de professionals que tenen una acreditació, i sense la concurrència d'un especialista mai hauria pogut fer un bypass a la canonada del gas per estalviar-se el comptador. Ambdós casos demostra que hi ha tècnics acreditats capaços de fer aquestes reformes temeràries; la seva imprudència els desqualifica professionalment. Uns altres responsables són els inspectors de les empreses de subministrament energètic; com pot ser que sabent que un hotel té l'electricitat tallada o el consum del gas no es correspon, funcioni, i no s'haguessin preguntat què passava? És que no podien intuir que allà es podia produir un frau i que es podria posar en perill la seguretat? I les empreses d'inspecció acreditades per la Generalitat, que periòdicament fan inspeccions, mai van observar anomalies? O els mateixos empleats i els de manteniment, mai van observar res? I finalment els tècnics de les administracions, mai fan inspeccions en temporada alta, per assegurar el bon funcionament de les instal·lacions i la seguretat?

La qualitat i la seguretat són dues exigències que requereixen una permanent atenció i seguiment, i deixant de banda que normalment tots els empresaris i professionals són prou responsables per si sols, el seguiment permanent dels controladors és una garantia i un símptoma de país solvent. A més del nivell de perill assumit irresponsablement, el mal que s'ha fet al sector del turisme i a la marca de Lloret és extraordinari i immerescut, perquè Lloret és un poble que fa temps treballa incansablement per mostrar-se com una ciutat acollidora, segura i amb una munió d'esdeveniments culturals important. Però precisament perquè aquest esforç es mantingui i tingui els resultats merescuts, els responsables dels controls municipals han de ser eficients a l'hora d'exigir a tothom un altíssim nivell de qualitat i seguretat, i en aquest cas hi ha hagut massa professionals que no han fet bé la seva feina.

Una vegada hem descobert aquest seguit de falles,
seria recomanable que els tècnics municipals incrementessin els seus nivells d'exigència, i posessin davant de l'autoritat judicial tots aquests col·laboradors necessaris, que amb el seu comportament poc professional han posat en risc moltes vides i tot el prestigi d'un sector econòmic i de Lloret.