Tot era mentida

A mesura que es van publi­cant les dades econòmiques del dar­rer tri­mes­tre del 2017, queda palès que l’eco­no­mia cata­lana ha tan­cat un molt bon any, amb un crei­xe­ment del 0,75% en el dar­rer tri­mes­tre amb un total anual per sobre del 3%.

Aquesta rea­li­tat des­munta totes les notícies que ens avi­sen des de l’octu­bre d’un apo­ca­lipsi econòmic immi­nent per la situ­ació política. Hi ha dues pos­si­bles expli­ca­ci­ons: l’errada inno­cent o la mala fe.

En el pri­mer bloc se situ­a­rien les anàlisis de ser­veis d’estudi seri­o­sos que ja adme­ten que es van equi­vo­car. És difícil esti­mar aquest tipus d’impac­tes i hi ha hagut un efecte ampli­fi­ca­dor. Pre­nent com a base l’obser­vació per­so­nal, diria que la situ­ació política sí que ha inci­dit en sec­tors com ara el de la con­sul­to­ria o l’immo­bi­li­ari, que fan més soroll per la seva expo­sició mediàtica i xarxa de rela­ci­ons que la pro­ducció indus­trial i les expor­ta­ci­ons, que pesen molt més i van com un coet.

En el segon bloc tenim els pro­fe­tes de l’apo­ca­lipsi, que han emprès una cam­pa­nya amb inten­ci­o­na­li­tat política. Són instàncies amb pre­ten­si­ons de seri­o­si­tat (Foment del Tre­ball o bé el diari econòmic Expansión), que han fet alar­misme econòmic pel broc gros.

“Cata­lu­nya s’aboca a l’abisme de la recessió”, “Cop del procés a l’eco­no­mia cata­lana”. Són exem­ples de titu­lars d’Expansión dels dar­rers mesos que des­ta­quen per la falta de rigor, neu­tra­li­tat, anàlisi i vera­ci­tat. La men­tida glo­bal s’ha cons­truït amb peti­tes men­ti­des ver­go­nyants, com ara com­pa­rar fac­tu­ra­ci­ons empre­sa­ri­als amb PIB, que serien motiu de sus­pens en pri­mer de car­rera. Lluny d’adme­tre l’error, con­forme apa­rei­xen dades posi­ti­ves que con­tra­di­uen el dis­curs, les pre­sen­ten ben ama­ga­des sota titu­lars sub­jec­tius nega­tius. El més sor­pre­nent del cas és l’entu­si­asme suïcida amb què alguns a Cata­lu­nya tre­ba­llen en con­tra dels interes­sos de l’eco­no­mia cata­lana. Afor­tu­na­da­ment, la seva ine­ficàcia fa que aquesta cam­pa­nya apo­calíptica no tin­gui cap reflex en la rea­li­tat. Al cap i a la fi, si un no sap gua­nyar diners fent cava, té sen­tit que també sigui inepte inten­tant gene­rar el pànic.

A hores d’ara, ja ha que­dat esta­blert que tot era men­tida. Con­vindrà recor­dar-ho quan tots els que han men­tit ens tor­nin a adver­tir o recon­ve­nir. L’empre­sa­riat català també ha de refle­xi­o­nar fins a quin punt és salu­da­ble dei­xar que les instàncies de repre­sen­tació empre­sa­rial siguin copa­des per fanàtics que no dub­ten a empren­dre cam­pa­nyes així, con­tra­ve­nint els interes­sos de qui diuen repre­sen­tar.