L’oportunitat poc coneguda

Gairebé cada setmana se’n coneix algun cas: un jutjat permet que una persona quedi alliberada de la totalitat o de part dels seus deutes gràcies a l’aplicació de la llei de segona oportunitat. Els experts i els sectors implicats consideren que la llei encara no es coneix prou i que les instàncies judicials tampoc estan del tot avesades a gestionar aquests procediments. Amb tot, el nombre de concursos presentats per persones físiques va créixer un 12% a l’Estat espanyol el primer trimestre del 2018, segons dades del CGPJ, i Catalunya en va tornar a ser líder, amb 269 concursos presentats d’un total de 566 en aquest període.

Han estat casos com el de Josep Mir, de Rubí, casat i amb tres fills, que ja devia més de 38.000 euros a diverses entitats financeres, i el del barceloní Enrique Pastor, que amb una nòmina de 660 euros havia de saldar un deute de 250.000 euros i que en algun moment, explica, s’havia trobat “amb tan sols set euros al compte”.

El mecanisme de la llei de segona oportunitat, l’últim retoc de la qual va entrar en vigor ara fa dos anys, permet alliberar particulars i autònoms del pagament de deutes si es compleixen un seguit de condicions, com ara que es pugui demostrar que els deutors han actuat de bona fe i que han provat d’arribar a un acord amb els creditors per tal d’ajornar el deute, fixar un calendari de pagament inferior a deu anys o que s’han ofert a liquidar-lo mitjançant la cessió de béns.

Si malgrat tots aquests intents previs no s’ha arribat a un pacte sobre el deute pendent, les persones endeutades poden demanar un concurs consecutiu, el que en termes empresarials s’anomena concurs de creditors, que implica la mediació d’un jutge, i demanar davant d’aquest magistrat l’exoneració d’aquest deute, que pot ser parcial o total.

Elvira Castañón, advocada de Repara tu Deuda, recorda que, gràcies a la llei de segona oportunitat, “les persones endeutades tenen la possibilitat d’arribar a un acord que s’adigui a les seves circumstàncies i que, si finalment no hi ha una solució viable, es pot sol·licitar l’anomenat BEPI, és a dir, el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet”, o el que és el mateix, la cancel·lació total dels seus deutes, sempre que no superin els 5 milions d’euros.

Aquest procediment està enfocat a particulars i autònoms. Castañón indica que la llei en vigor actualment en realitat és una mutació de la llei concursal prèvia, que també preveia casos de particulars, però que no hi donava una solució absoluta, perquè no preveia la cancel·lació. No obstant això, el PSOE havia instat el govern del PP a tornar a retocar la llei perquè arribi a més persones físiques i ampliï els supòsits per a l’exoneració. Cal veure si ara ho aplicarà.

Segons Repara tu Deuda, que asseguren que gestionen el 80% dels casos que s’han presentat a l’Estat, on més n’hi ha és a Catalunya. El motiu: els jutjats hi estan més avesats, i sobretot es va crear un grup de treball entre tots els professionals per agilitzar la feixuga tramitació. Sobre la possibilitat d’eixamplar l’abast de la llei, Castañón hi afegeix: “La norma és força àmplia, el problema real és el desconeixement i fins i tot la incredulitat dels afectats.” Per això, l’Advocacia Catalana va iniciar l’abril passat una campanya de difusió a la ciutadania.

Els que s’hi acullen, tanmateix, han de demostrar que no posseeixen ni diners, ni actius immobiliaris, etc. per sufragar el deute. L’exoneració, que també exigeix estar lliure de qualsevol càrrega penal prèvia, tampoc cobreix deutes amb l’administració ni pensions alimentàries. La normativa tampoc fa referència als deutes que es puguin haver adquirit a través de l’aval d’un crèdit, tot i que ja s’han produït sentències favorables en aquest sentit i Castañón recorda que també hi ha hagut sentències que han inclòs deutes amb el sector públic. “Això estableix una jurisprudència, però encara se’n registren molt pocs casos, perquè la llei no ho recull”, comenta.

L’advocada insisteix que la llei té alguns inconvenients, però que són fins a cert punt comprensibles: “Cal oblidar-se de tenir despeses que es puguin considerar supèrflues, ja que hi ha un administrador concursal que controla que la situació sigui realment crítica.”

Els creditors més habituals solen ser els bancs. “La gent acostuma a intentar negociar-hi i acudeixen a nosaltres després de la negativa a refinançar-los, perquè els deutors els han ofert un pla de pagaments molt modest i a la banca normalment no li interessa.” En general els deutors arriben a l’advocat “molt desesperats”, perquè després del primer crèdit troben que no arriben a final de mes, refinancen amb un crèdit al consum amb interessos altíssims i la bola de neu va en augment. També molts que han viscut una execució hipotecària però que després de lliurar el pis encara tenen una part del deute per saldar que no podran cobrir mai. “Però el més trist de tot –postil·la Castañón– és que molts se sorprenen que la llei els pugui protegir en una situació així: creuen que és una estafa.”