Les administracions s'hauran gastat uns 25 milions en deu anys per tenir Ryanair a Reus
Govern i institucions locals defensen el nou conveni i l'aposta per potenciar l'aeroport des del Pacte de la Boella del 2003
El 19 de maig del 2003 se signava a la Canonja el que es va batejar com a Pacte de la Boella, un acord entre 14 institucions i agents socioeconòmics del Camp de Tarragona (les quatre cambres –Tarragona, Reus, Tortosa i Valls–, el Patronat de Turisme de la Diputació, els ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils, l'Autoritat Portuària, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i la Unió de Botiguers de Reus) per mirar d'impulsar l'activitat aèria a l'aeroport de Reus. La idea era unir esforços i incentius econòmics perquè Ryanair, la llavors incipient companyia irlandesa de vols de baix cost, situés una base al Baix Camp, per a la qual competia amb l'aeroport de Girona, que tenia avantatge perquè des del desembre del 2002 ja en programava vols, i aquell març ja havia signat un primer acord comercial amb la companyia a través dels ens socioeconòmics gironins i la Generalitat.
Més d'un milió d'euros
Al Camp, amb el Pacte de la Boella, el territori es comprometia a pagar fins a 656.947 euros l'any –com a màxim, si l'ocupació era del 100%, a raó d'1,6 euros per passatger– si Ryanair posava en marxa sis vols des de Reus, i augmentava l'oferta fins a 1.084.647 euros si en posava onze, amb les mateixes condicions d'ocupació, però a raó llavors d'1,25 euros per passatger, ja que «la gent tenia por de morir d'èxit», recorda el gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, Octavi Bono. Els signants nomenaven la Cambra de Comerç de Tarragona, impulsora del pacte, interlocutora davant la companyia, i també ens encarregat de recollir els diners entre els socis i lliurar-los a Ryanair, tot i que, d'altra banda, també es designava el llavors actiu Consorci del Camp liquidador de les aportacions que, igual que havia fet a Girona, es comprometia a fer pel seu cantó el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP).
Doble conveni
Els estira-i-arronses amb la companyia encara van durar uns mesos més, precisament perquè llavors Ryanair va exigir a la Generalitat més diners per establir la base a Girona. Finalment, es van desvincular ambdues operacions, i el 24 d'octubre del 2003 –després d'un primer intent frustrat el dia 16– s'aconseguia signar un doble i enrevessat conveni per tres anys. Per una banda, la Cambra de Tarragona –en nom dels integrants del pacte– feia una aportació inicial de 15.000 euros i 1.500 més diaris durant el primer trimestre, mentre que els 33 mesos restants hi posaria 1,6 euros per passatger, amb un màxim anual de gairebé 700.000 euros. Per l'altra, el Consorci del Camp –amb diners de la Generalitat– hi posaria d'entrada 333.334 euros l'any, amb un màxim d'un milió en funció del nombre de vols, la mateixa quantitat que el DPTOP posava a Girona. A canvi, Ryanair es comprometia a obrir sis rutes en un any, i a fer publicitat de la Costa Daurada al web i en les promocions en general. Els fruits pràctics es veurien ben aviat, el 6 de novembre, amb l'estrena dels dos primers vols diaris a Londres.
Malestar al territori
L'entrada en servei, el gener del 2004, de nous vols a Frankfurt va coincidir amb una primera crisi interna per l'anunci de la Cambra de Reus de congelar les aportacions a Ryanair pel que considerava un incompliment de l'acord per part de la companyia, un fet que no va agradar als companys del pacte. No era, tanmateix, l'únic integrant que es mostrava decebut, ja que a l'abril era l'Ajuntament de Cambrils –un dels que han estat més crítics amb aquests tipus de convenis– qui anunciava que deixava de pagar els 11.000 euros que li pertocaven mentre no es complissin els compromisos. Al principi, de fet, els impagaments i malestars serien una constant, ja que la Cepta, la Cambra de Tortosa o els ajuntaments de Salou i de Vila-seca també van tardar a pagar, si bé a poc a poc s'aniria reconduint tot, malgrat els problemes evidents que admet la Cambra de Tarragona que va tenir tant per calcular els diners exactes que havia de donar a Ryanair com per cobrar-los abans entre els signants del pacte. Tot plegat propiciaria que l'octubre del 2006, quan es va extingir el conveni, el Pacte de la Boella estigués més que dissolt, així que la companyia va continuar operant a Reus rebent només els ajuts de la Generalitat a través del Consorci del Camp, que paral·lelament també signaria fugaços convenis amb altres companyies, com Air Berlin i Transavia, que no van acabar reeixint a Reus.
El rellançament del 2008
No va ser fins a final del 2007 que els agents del territori, liderats aquest cop pel Patronat de Turisme de la Diputació, van negociar amb la companyia l'establiment d'un nou conveni que, aquest cop sí, permetés establir a Reus una mínima base d'avions que fes multiplicar el nombre de rutes. Paral·lelament, en aquesta època la Generalitat acabava de crear l'ens públic Aeroports de Catalunya SL, fet que permetria eliminar la intermediació de l'agonitzant Consorci del Camp a l'hora de pagar, i esdevindria l'altre gran interlocutor davant la companyia. El conveni se signaria finalment el febrer del 2008 i permetria ampliar l'oferta en onze noves rutes. Això sí, a canvi es revisava el conveni del 2003, de manera que s'acordava que des de l'octubre del 2006 fins al del 2008 s'abonaria a Ryanair l'import derivat dels càlculs fets a partir de les variables pactades cinc anys enrere, com ara el nombre de passatgers. Aquesta xifra, que ja abonaria el Patronat, pujaria a vora 600.000 euros.
Els càlculs de pagaments futurs, tanmateix, ja no es farien en funció del nombre de passatgers, sinó d'un mínim de freqüències setmanals, que es fixava en 63 vols a l'hivern i 93 a l'estiu. Amb això, el màxim anual que pagaria la Generalitat seria d'1,75 milions d'euros, i el dels ens del territori, d'un milió d'euros: mig a càrrec de la Diputació, uns 200.000 –100.000 cadascun– a càrrec dels ajuntaments de Reus i Tarragona, uns 80.000 –40.000 cadascuna– de les cambres de Reus i Tarragona, i la resta repartits entre els altres signants del Pacte de la Boella, excepte la Cepta, la Cambra de Tortosa i l'Autoritat Portuària –que se'n deslligaven– i la Cambra de Valls, que reajustava la seva participació respecte al pacte.
Ryanair perd i pressiona
El conveni era en principi fins a l'octubre del 2011, prorrogable fins al 2013, però la companyia no trigaria ni dos anys a plantejar-ne un altre cop la revisió. I és que la crisi econòmica mundial va fer que entrés en pèrdues, també concretament a l'aeroport de Reus a partir del segon semestre del 2009. Per això, conscient de la seva posició de monopoli, l'empresa va forçar les administracions a renegociar a l'alça els termes del conveni, amb l'amenaça d'abandonar la base del Camp, com ja ha consumat per exemple a l'Alguer. Tant la Generalitat com els ens del territori van haver de cedir, i aquest febrer pactaven una millora de les condicions econòmiques en el conveni, a canvi, això sí, d'allargar-ne la durada fins al 2013, i d'una redistribució de freqüències, d'acord amb les noves condicions del mercat, fins a un mínim de 100 setmanals a l'estiu i 39 a l'hivern.
Aeroports es comprometia a aportar mig milió d'euros més a l'any, fins als 2,25, mentre que el territori també estirava en 250.000 euros extres anuals la seva contribució: 125.000 que ja se sap que aniran a càrrec del Patronat de Turisme, i la resta que es repartiran entre els altres ens i institucions del Camp. Un acord, a més, que se suma al que Ryanair també té signat, a banda, amb Port Aventura, sobretot per a estratègies d'intercanvi i de promoció conjunta, que per exemple permeten a la companyia vendre entrades per al parc temàtic dins dels avions.
