[D]
0
Economia
26 maig 2010 2.00 h

Els alcaldes carreguen fort igualment

Denuncien el desconcert generat tant per la retallada del crèdit com per la maniobra d'ahir, i algun fins i tot convida Zapatero a dimitir

Després que molts repre­sen­tants d'admi­nis­tra­ci­ons locals ja van cri­ti­car ober­ta­ment l'apli­cació del decret llei, el canvi de dar­rera hora d'ahir, si bé va alleu­ge­rir de pressió els con­sis­to­ris, encara va aca­bar d'encen­dre més els ànims, i va pro­vo­car una con­fusió crei­xent.

«Erràtica».

L'alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros (PSC), va «salu­dar» ini­ci­al­ment la marxa enrere del govern, ja que «és una mica d'oxi­gen, no tant per a les inver­si­ons del 2010 sinó per a les des­pe­ses que ana­ven més enllà», si bé con­ti­nua valo­rant «molt nega­ti­va­ment» la pro­hi­bició que les admi­nis­tra­ci­ons locals, que «sols con­tri­bu­ei­xen a un 4 per cent del deute públic total», puguin endeu­tar-se a llarg ter­mini durant el 2011. Això sí, el bat­lle creu que la mesura «afec­tarà els crèdits de prin­cipi del següent man­dat, que començarà amb un llast impor­tant». L'alcalde va adme­tre que «mirat només de fron­te­res endins, la política de Zapa­tero és «erràtica», si bé «de fron­te­res enfora» cons­ta­tava que s'anun­cien mesu­res sem­blants a mig Europa. L'alcalde va recor­dar que «el 40% de les des­pe­ses actu­als dels ajun­ta­ments són impròpies», ja que la «bonança econòmica» de les finan­ces muni­ci­pals ha fet que fins ara cobris­sin ser­veis que no els cor­res­pon­drien, com ara bibli­o­te­ques o llars d'infants. Les enti­tats muni­ci­pa­lis­tes ja estu­dien pren­dre alguna mesura per retor­nar ser­veis al govern, tot i que Balles­te­ros va asse­gu­rar que l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona no apli­carà cap mesura en aquest sen­tit de manera uni­la­te­ral.

«Que s'ho replan­tegi».

L'alcalde de Salou, Pere Gra­na­dos (FUPS), va car­re­gar dura­ment ahir con­tra «el caos» que segons el seu parer està pro­vo­cant el govern esta­tal, i va vati­ci­nar que pro­vo­carà la «paràlisi» del país, ja que són els muni­ci­pis «els que estan movent el motor» econòmic. Després de la rec­ti­fi­cació d'ahir al matí, Gra­na­dos con­si­dera que el govern de Zapa­tero pateix una «manca de seri­o­si­tat i rigo­ro­si­tat» i va con­si­de­rar que el mateix pre­si­dent «hau­ria de replan­te­jar-se la seva con­tinuïtat». El govern salo­uenc va reconèixer que l'apli­cació de les limi­ta­ci­ons al crèdit pot pro­vo­car «difi­cul­tats» per exe­cu­tar el pro­jecte de la llei de bar­ris, si els fos con­ce­dida. «Les limi­ta­ci­ons s'hau­rien d'apli­car segons el deute de cada muni­cipi, i no per a tots igual», va rei­vin­di­car l'alcalde.

«En vies de desen­vo­lu­pa­ment».

Per l'alcalde de Tor­tosa, Fer­ran Bel (CiU), el decret del govern de l'Estat i la rec­ti­fi­cació «total­ment insu­fi­ci­ent d'ahir» demos­tra que no estem en un «estat seriós» i que el «menys­te­ni­ment» cap als ajun­ta­ments és abso­lut. «Sem­bla que estem en un país en vies de desen­vo­lu­pa­ment», va afir­mar Bel, que no es creu l'argu­ment de l'error en la publi­cació del BOE de dilluns. Al marge d'això, l'alcalde de Tor­tosa es va mos­trar con­fiat que els pro­pers mesos l'Estat es replan­tege inca­pa­ci­tar els ajun­ta­ments a con­traure crèdits a llarg ter­mini perquè si no ho fa «para­lit­zarà les inver­si­ons» dels ajun­ta­ments per al 2011. «Real­ment, es creu Zapa­tero que això ajuda la recu­pe­ració econòmica? L'única cosa que acon­se­gueix és para­lit­zar el país», va afir­mar. En el cas con­cret de Tor­tosa, que enguany ja ha subs­crit un crèdit de 5,4 mili­ons d'euros per a inver­si­ons, l'any vinent pre­veia un altre crèdit de 3 mili­ons d'euros per a inver­si­ons. Entre els pro­jec­tes que es podrien veure afec­tats hi ha el pla inte­gral del nucli antic de Tor­tosa, el Pin­cat, i el con­sis­tori encara ha d'ava­luar altres pro­jec­tes com ara la cons­trucció de les noves pis­ci­nes. Per finançar-les l'Ajun­ta­ment pre­veia la fórmula del dret en superfície, és a dir, pagar a l'empresa cons­truc­tora un cànon anual d'1,5 mili­ons d'euros durant els pro­pers 20 anys. Pel que fa a l'estalvi per la reta­llada dels sous que pre­veu el decret, l'Ajun­ta­ment encara no ho ha cal­cu­lat però pre­veu que siga entre els 400.000 i els 500.000 euros.

«Des­con­fiança».

Per l'alcalde de Valls, Albert Batet (CiU), aquesta modi­fi­cació d'última hora «pro­voca una crisi de des­con­fiança» i sen­ten­cia: «No m'estra­nya que el sis­tema finan­cer de l'Estat generi una manca de cre­du­li­tat. Ahir ens diuen una cosa i avui una altra. Pri­mer ens donen unes inver­si­ons i ara se'ns reta­llen.»

[Infor­mació ela­bo­rada per S. Casado, Ò. Palau, A. Palo­ma­res, A. Esta­llo i R. Royo]


LES REACCIONS

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS
alcalde de tarragona
«De la frontera endins, la de Zapatero és una política erràtica, però anuncien mesures arreu» «El mandat que ve començarà amb un llast important»
PERE GRANADOS
alcalde de salou
«Això provocarà una paràlisi perquè els municipis són el motor econòmic» «El president hauria de replantejar-se la continuïtat»
FERRAN BEL
alcalde de tortosa
«La rectificació és insuficient i demostra que estem en un país poc seriós» «L'única cosa que aconseguirà Zapatero és paralitzar el país»
ALBERT BATET
alcalde de valls
«No m'estranya que el sistema financer de l'Estat generi una manca de credulitat» «Això provocarà una gran crisi de desconfiança»
JOAN SABANZA
responsable d'hisenda de la diputació
«La pròrroga dóna més marge; ara estudiarem la previsió del 2011 cap a final d'any» «Hi haurem de posar imaginació per buscar solucions, però tocarà patir»

Les presses per contractar crèdits....

EL PUNT

El poc marge de maniobra que, a priori, deixava el decret llei de l'executiu estatal per concertar operacions de crèdit va fer que algunes administracions locals actuessin a corre-cuita i donessin el vistiplau a operacions pràcticament sense haver-se llegit la lletra petita. A Tarragona, l'empresa municipal encarregada de construir el nou mercat, Espimsa, s'havia quedat sense 12 dels 30 milions d'euros sol·licitats a diferents entitats per executar l'obra després que Caixa Galicia es va fer enrere. Únicament es disposava dels 12,2 milions de Caixa Tarragona i amb 6 més de Caixa Sabadell; una quantitat insuficient. Feia sis dies, però, que el BBVA va oferir un crèdit de 6,2 milions; una quantitat que l'Ajuntament estava quasi obligat a acceptar, tot i que les condicions no fossin les més avantatjoses. «Hem fet l'impossible en un temps rècord», recordava el regidor De los Rios, el qual, després que el govern de Zapatero corregís el decret, va expressar el seu malestar: «Aquesta és una mostra més del que ens passa per no ser independents». Ara, amb la possibilitat de demanar crèdits el que resta d'any, el consistori confia que acabarà obtenint els 6 milions restants per arribar als 30 milions necessaris. Quant als 8 milions que hauria d'abonar l'Estat –a través de l'empresa Mercasa–, ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va afirmar que, després d'una conversa amb el secretari d'estat: «Entenem que estan garantits.» En el cas de la Diputació, no va actuar amb pressa perquè ja tenia totes les ofertes i estudis dels bancs fets i l'únic que va fer va ser avançar quatre dies el ple.

A Valls, tot i que la convocatòria del plenari es va fer d'urgència, l'alcalde, Albert Batet, assegurava que les condicions de l'operació bancària d'1,7 milions d'euros, no es va fer a corre-cuita: «Som un Ajuntament que hem fet els deures i la nostra economia està força sanejada. Les condicions del crèdit són les òptimes i els tipus d'interès, efectius», detallava el batlle. El crèdit havia de servir per acabar la biblioteca de Ca Creus, la llar d'infants, el centre cívic i la revisió del pla general.

Dos milions a Salou

A Salou, el govern municipal va optar, dilluns a darrera hora, per accelerar diversos expedients de crèdit que el consistori tenia ja iniciats per valor de dos milions d'euros. Aquests diners es dedicaran a finançar unes obres al nucli antic i al passeig marítim de Jaume I. L'executiu descarta de moment que s'acceleri la contractació de més crèdits per finançar obres l'any vinent.

Pérez atribueix la rectificació a la pressió dels alcaldes

n.s

«Alguns alcaldes ens hem mogut molt les últimes hores.» Clar i concís era el batlle de Reus i vicepresident de la Federació Catalana de Municipis, Lluís Miquel Pérez, en afirmar que no troba just que els ajuntaments sense endeutament no puguin demanar crèdit. I en conseqüència, l'agrupació de municipis a la qual pertany Reus ha treballat per canviar-ne el contingut. L'ajornament de l'entrada en vigor només és un primer pas perquè, al seu parer, «s'ha tornat a fer malament perquè simplement s'ha ajornat». Així, no s'arregla la qüestió de fons: que es negui l'accés al crèdit a tots els ajuntaments igual; i per això ja avança que «d'aquí al gener canviaran moltes coses» perquè pensen fer valer la tesi que la prohibició afecti únicament les administracions públiques que hagin traspassat el límit d'endeutament (està al 125%) i, per contra, «ens deixin a les altres demanar crèdit per a inversions».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides