Ofensiva de municipis i sindicats per evitar que Treball tanqui les escoles taller
Més de quinze localitats catalanes han aprovat mocions en contra de la supressió d'aquests centres de reinserció laboral
Aquest mes de juny acabaran la formació els últims alumnes d'escoles taller. El mes de març passat el Departament de Treball va anunciar que no s'obriran més convocatòries per a aquests centres adreçats a joves desocupats d'entre 16 i 24 anys que, en molts casos, no tenen el graduat escolar. A banda de les escoles taller, aquesta decisió també afecta les cases d'oficis –que ofereixen formació durant un any– i els tallers d'ocupació –per a desocupats més grans de 25 anys–. Des que es va saber la notícia, sindicats i ajuntaments s'han mobilitzat per intentar «salvar» aquests centres que es van posar en marxa l'any 1985. Més de quinze municipis ja han aprovat mocions en què demanen que Treball no suprimeixi les 71 escoles taller que hi ha Catalunya. A la demarcació de Barcelona –on hi ha 36 centres– ho han acordat ciutats com ara Sant Feliu de Llobregat o Terrassa. Per la seva banda, la Federació de Municipis de Catalunya va decidir el mes d'abril «demanar al Departament de Treball que reorienti la seva proposta de no obrir noves convocatòries per subvencionar escoles taller, cases d'oficis i tallers ocupacionals». El Consell Comarcal del Gironès va sumar-se a la resolució de la federació, i el Consell Comarcal de la Selva també va aprovar una moció en el mateix sentit. La Plataforma en Defensa de les Escoles Taller –formada per Avalot-Joves de la UGT, Joves de CCOO, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, així com el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials– ha elaborat un manifest que té el suport de 88 entitats i 8.000 firmes. Més de 1.400 professionals vinculats a aquests centres –segons la plataforma– quedaran sense feina aquest mateix mes de juny. El departament que encapçala la consellera Mar Serna considera que cal «reformular» els programes de les escoles taller perquè segons Treball el 76% d'aquests centres estan orientats a la construcció. L'alt cost d'aquests programes també ha motivat la decisió del departament ja que, segons les dades de Treball, cada alumne suposa 12.600 euros anuals, una quantitat molt per sobre de la d'altres projectes formatius. El col·lectiu de professors afectats es pregunta: «Què passarà amb aquests alumnes?» La resposta que proposa Treball són els programes alternatius que el govern va aprovar fa un mes, el projecte SUMA. Aquest oferirà contractes de pràctiques de sis mesos per a joves entre 16 i 24 anys, que també hauran de cursar 480 hores de formació, i el programa Noves cases per a nous oficis, un projecte similar a les escoles taller però adreçat a «sectors emergents».
«Tenim 400 alumnes en llista d'espera»
j.t / /Els 80 joves de les dues escoles taller de Sant Boi –Camps Blancs i Palau de Marianao– han acabat aquest divendres feina i formació. La Soukaina és una de les vuit alumnes del mòdul de pintura que durant dos anys ha seguit la formació teòrica –llengües, matemàtiques– i l'aprenentatge pràctic. «Hem après a pintar interiors i exteriors», explica aquesta jove de vint anys que espera poder trobar feina ben aviat. La inserció laboral és l'objectiu de l'última fase del programa de les escoles taller, quan els «alumnes ja han fet un canvi espectacular», segons explica la coordinadora pedagògica de l'escola Palau de Marianao, Anna Coca. Mentre aprenen un ofici, els joves cobren un 75% del salari mínim, uns 530 euros mensuals. La inserció laboral de les escoles taller supera el 70%, tot i que la crisi ha entorpit força el salt d'aquests joves al mercat laboral. «Arriben rebotats», explica la coordinadora. Pràcticament el 90% dels alumnes de l'escola Camps Blancs de Sant Boi no han superat l'ESO.
A banda de la formació específica, les educadores d'aquestes escoles de Sant Boi insisteixen que per a aquests alumnes és imprescindible adquirir hàbits de treball que els permetin mantenir una feina, i desconfien que amb els nous cursos –d'un any– els alumnes puguin seguir el procés d'aprenentatge que necessiten. La complicitat amb els alumnes és fonamental per entendre-s'hi, segons destaca Bartolomé Navarro, el monitor del mòdul de construcció, que brega cada dia per aconseguir un bon ambient de treball dins del grup. «De l'escola en poden sortir oficials de segona», diu. Aquest formador coneix bé aquest tipus de centres, ell va ser-ne alumne, i ara la seva experiència li permet ser a l'altre cantó: «Em sento identificat amb ells.» Les aules on estudien els alumnes de Sant Boi han estat habilitades pels mateixos estudiants. Les escoles taller treballen a través de projectes d'utilitat pública com ara la rehabilitació de patrimoni o l'adequació d'espais públics. Els alumnes dels cinc mòduls –jardineria, revestiment, construcció, pintura i forestals– de l'escola Palau de Marianao han treballat durant aquests dos anys en aquest edifici històric de la ciutat. Tot el personal de les dues escoles –monitors, directores, coordinadores pedagògiques, administratives– està preocupat pel seu futur i pel dels joves. «Què els hem de dir als qui ja ens estan trucant per a l'any que ve?», es pregunta la coordinadora pedagògica de Camps Blancs Mònica Foche, i hi afegeix: «Tenim 400 alumnes en llista d'espera.»
De moment, aquests professionals no saben si podran trobar feina amb els nous programes que Treball posarà en marxa l'any vinent. El col·lectiu de professors recorda que aquests formadors han treballat durant molts anys encadenant contractes de sis mesos. Les escoles taller de Sant Boi reben alumnes dels instituts de la ciutat, així com d'altres municipis pròxims com ara Cornellà, Viladecans, Torrelles o Castelldefels. Quan ja falten pocs dies perquè acabi la seva estada a l'escola taller, en Jonathan sembla que no té gaire pressa per marxar-ne: «Quan vaig entrar no sabia res.» Aquest jove de disset anys és un dels alumnes del mòdul de construcció que també espera trobar feina, de «paleta», ben aviat.
