“Ens cal un gran acord social”

“Hem entrat en una època amb un gran empobriment de la població”

“Cal un acord social per repartir més equitativament els costos i els beneficis entre els treballadors i les empreses”

Anna Garriga defensa que cal trobar nous models de col·laboració pública i privada J.T.

Investigadora

Anna Garriga és titular d’universitat de l’àrea de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica. És doctora en ciències econòmiques i empresarials per la UdB i llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les principals línies de la seva recerca giren a l’entorn de l’economia del turisme, el finançament municipal i l’economia de la pesca. La Generalitat de Catalunya la va distingir en reconeixement a les seves investigacions del sector pesquer.

Conferència col·loqui ‘L’economia que ve. Quin futur ens espera després de la pandèmia?’ Dimecres, 4 de maig, a les 10 h, al CaixaForum Girona. Reserva el teu lloc a [email protected]. Aforament limitat.

Joan Trillas - girona

Anna Garriga, professora d’economia a la Universitat de Girona (UdG), serà una de les participants en la jornada En clau de futur. Organitzada el proper 4 de maig per El Punt Avui, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, debatrà L’economia que ve. Quin futur ens espera després de la pandèmia? Garriga aposta per un gran acord social.

En quin moment econòmic som?

Hem entrat en una època – fa temps que veiem, però encara ho veurem més– que comporta un empobriment de la població. Aquest és el tret principal. La inflació actual està basada en un increment de preus en sectors com ara el de la llum o l’alimentació especialment, que afecten totes les famílies i de manera especial les rendes més baixes. Si no es prenen mesures directes i urgents amb aquestes famílies, les desigualtats socials, que ja són massa grans, s’agreujaran. És el resultat de polítiques econòmiques de les darreres dècades.

Una màxima capitalista diu que amb esforç es pot prosperar, però cada vegada més experts alerten que la pobresa l’heretaren els fills al marge de l’esforç dels pares. Un escenari descoratjador.

De fet, estaríem en un punt en què cal restablir alguna mena d’acord intergeneracional. Després d’una època de creixement econòmic, es canvia de cicle i en ve un de davallada, i una generació no es pot menjar els guanys de la generació següent. L’atur juvenil ha arribat al 50% a l’Estat i el 40% a Catalunya, i això hauria de ser impensable. Alguns economistes, com E Antón Costas, defensen que cal cercar un acord social per repartir més equitativament els costos i els beneficis entre els treballadors i les empreses. Ens cal trobar una via de recuperació econòmica i social sòlida.

Què caldria fer?

El que cal és regular bé alguns mercats, com ara els de l’energia, l’aigua o l’habitatge, per posar-ne alguns exemples. I això ho han de fer els estats. De fet, tots aquests mercats ja ho estan, de regulats. El que jo defensaria és que es regulessin bé.

De quina manera?

S’han d’endurir les polítiques de la defensa de la competència. Fa dècades que es regulen, però desregular és molt fàcil i fa dècades que es fa. Ara, regular bé sembla que ens vingui de nou. Em sorprèn, perquè fa dècades que ho ensenyem a les facultats d’econòmiques. Cal trobar nous models de col·laboració pública i privada per fer aquesta transició.

Si vivim en un món finit, el creixement infinit és una fal·làcia?

Sí. De fet, la situació actual és el resultat de permetre una llibertat de mercats sense límits. Capitalisme sí, però ha hagut de ser la covid que ens ha fet veure que no anàvem tan bé com pensàvem. Cal posar límits a la llibertat extrema d’alguns mercats.

Cal una renda bàsica universal?

Sí. Estem vivint unes desigualtats socials mai no vistes i aquesta ajuda és imprescindible.