La UE acorda ampliar la jornada laboral fins a 60 hores setmanals

Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a 60, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.
Els ministres de Treball han aprovat per majoria qualificada la reforma de la directiva de temps de treball –que encara ha de rebre l'aprovació del Parlament Europeu– amb l'abstenció de diversos països, entre els quals l'Estat espanyol, que considera la normativa "un retrocés en els drets socials", segons la secretària general de Treball, Maravillas Rojo.

La nova directiva de temps de treball era una exigència dels països partidaris de més flexibilitat en el mercat de treball, encapçalats pel Regne Unit.

A més d'Espanya, s'han abstingut també Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria. Els cinc països han presentat una declaració conjunta en què demanen a l'Eurocambra que millori la norma durant la seva tramitació posterior. També hi han presentat reserves Portugal i Malta. En canvi, Itàlia i França, que en debats anteriors s'havien situat al costat de l'Estat espanyol, han aprovat el text.

Fi als 91 anys d'un dret social
La UE posarà fi així als 91 anys d'aquest dret social de les 48 hores de setmana laboral aconseguit per l'Organització Internacional del Treball. Els 27 han aprovat finalment, per majoria qualificada, una proposta de la presidència de torn eslovena que fixa que, com a regla general, la setmana laboral és de 48 hores, però que, quan el treballador i l'empresari ho acordin, es podrà allargar fins a 17 hores més. Així, estarà permès treballar fins a 60 hores a la setmana, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. I fins i tot, en el cas de les guàrdies mèdiques, aquesta setmana laboral podrà arribar a les 65 hores.

Aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i de forma voluntària, sense forçar l'assalariat a firmar-lo amenaçant-lo amb l'acomiadament, assenyala la presidència eslovena. Així, aquest acord no podrà tenir una durada de més de dotze mesos, tot i que serà renovable, i no es podrà signar fins que el treballador no tingui una antiguitat a l'empresa superior a quatre setmanes. Un cas a part són els treballadors contractats per menys de deu setmanes: aquests queden fora de la normativa i no tindran cap limitació d'hores laborals.

El ministre espanyol
Corbacho, amb els seus homòlegs belga, xipriota, grec i holandès, ha presentat una declaració conjunta en què fa una crida al Parlament Europeu a millorar aquesta directiva europea durant la seva tramitació. El que es coneix com a opting out britànic –és a dir, el dret de la Gran Bretanya a quedar-se fora del màxim de 48 hores setmanals i a permetre a empresaris i treballadors pactar lliurement la durada de la setmana laboral– passarà a ser ara una norma general que afectarà els 27 socis europeus.

El rebuig de l'Estat espanyol havia aconseguit aturar la directiva durant quatre anys, però Itàlia, amb el retorn al poder de Silvio Berlusconi, i França, després que Nicolas Sarkozy hagi pactat amb Gordon Brown donar-li suport en una altra directiva, han canviat d'opinió i han acabat trencant la minoria de bloqueig i fent costat a la Gran Bretanya.