"És obvi que Espanya és més vulnerable a la crisi"

F undador i president d'una de les societats de valors i borsa més prestigioses de l'Estat, Ureta dóna pistes de l'estratègia del grup Renta 4 en un context financer i econòmic més que complicat.

No es pot dir que hagin triat un gran moment per sortir a borsa...
La nostra sortida, el 14 de novembre, va coincidir amb fortes turbulències. Però ens hem comportat molt més bé que l'Íbex-35, uns deu punts per sobre, i en relació amb les altres sortides d'octubre i novembre, Renta 4 és la que s'ha comportat més bé. Esclar que ens agradaria tenir una bona valoració en els primers mesos, però cal assumir les fluctuacions del mercat.

¿En quin estat estan les negociacions per quedar-se amb Gaesco? Ja hi ha dos aspirants més.
Gaesco ha fet una ampliació de capital en la seva societat holding, mentre que nosaltres estem interessats a comprar totes les seves filials destinades a la gestió patrimonial, de fons d'inversió o pensions i a la intermediació en mercats. Altres activitats no encaixen en el nostre plantejament d'empresa especialitzada en serveis d'inversió. De tota manera, no hem rebut cap resposta ni en un sentit ni en l'altre.

Respecte al futur econòmic i financer, vostè ha dit que Bernanke i Trichet sembla que parlin de mons diferents...
Hi ha una enorme diferència d'actuació entre la Fed nord-americana i el BCE europeu. És evident que s'estan prenent posicions diferents davant d'una realitat global d'aflorament del problema de valoració d'actius immobiliaris que ha afectat de retruc el sector bancari. Ara mateix la Fed ja està actuant davant la contracció enorme de perspectives i el BCE no. Potser perquè aquest últim no disposa dels indicadors avançats de la Fed o, segons diuen, i espero que no sigui així, per obstinació del senyor Trichet i el seu equip. Però si l'economia s'està refredant, el BCE acabarà abaixant tipus no més tard del maig. Europa ha de meditar si pot suportar un creixement fort de la desocupació i si això es compensa amb un bon control de la inflació.

I, no obstant això, tothom té clar que és bo que la bombolla hagi esclatat.
La llei de Newton econòmica diu que, quan les situacions són absurdes, cauen. Ara, però, l'economia real es veu menys afectada perquè les autoritats econòmiques actuen bé.

¿Creu que Espanya té, com s'ha dit, més exposició que altres països?
Sí, és obvi. Espanya, juntament amb Irlanda, són els països que més s'han beneficiat de la situació de liquiditat elevada i tipus baixos i que, per tant, més es veuran perjudicats per la situació contrària. No voldria donar caire dramàtic al tema, però és que s'han perdut miserablement uns quants anys amb el model del totxo, quan tots, des del Banc d'Espanya i els economistes, els del govern actual i els de l'anterior, deien que no era un model sostenible.

Les promeses electorals sembla que tenen assumit que vénen vaques magres...
Davant d'una crisi cal tenir clares quines mesures són a curt termini i quines a llarg termini. Si hi ha dolor, és evident que un analgèsic millora la situació, però no cura el mal. Ara és positiu pal·liar les situacions difícils que es trobaran moltes famílies. Surti el govern que surti, segurament les voldran alleujar, però això no solucionarà el problema. L'arrel del problema és flexibilitzar l'economia, tornar a fomentar la inversió, que últimament no ha perdut la confiança. Això vol dir reformes estructurals en l'àmbit fiscal i també en el mercat laboral. I no vull dir només l'abaratiment dels acomiadaments. N'hi ha moltes més, com s'ha vist amb la creació del contracte a temps parcial.