Artium vol fer créixer el seu vi amb l'exportació

En la celebració del seu centenari, el Celler Cooperatiu d'Artés vol mantenir la seva modesta però sòlida posició al mercat del vi intentant explorar les possibilitats del comerç exterior.
La cooperativa, que ja ha aconseguit que de les seves marques de vi i cava Artium i Lluís Guitart i de la varietat de raïm local picapoll se'n parli en els cercles d'experts, fins ara no ha conreat gaire l'exportació i l'àmbit comercial de la marca és fonamentalment Catalunya, amb un 80% de les vendes, i la resta de l'Estat (19%).

El celler elabora 100.000 ampolles de cava a l'any, 50.000 de vi amb denominació d'origen i 300.000 litres de vi de taula. Tot plegat fa una facturació d'1.800.000 euros. El celler va viure un 2007 en què va veure com el seu vi guanyava pes en l'acceptació al mercat, mentre que el cava, que va superar el famós boicot, va mantenir les vendes en el punt de l'any 2006.

Com explica el secretari de la cooperativa, Víctor Berenguer, "la nostra intenció els pròxims anys és augmentar les vendes a l'exterior, i per això en aquests moments estem fent missions, a països com Alemanya, Bèlgica i Dinamarca, a la Unió Europea, i a Tailàndia i la Xina, a l'Àsia". El Celler Cooperatiu d'Artés té 10 empleats i 185 associats que hi aporten 300.000 quilos de raïm, de 80 hectàrees de vinya.

Sense por
El futur del sector del vi és més aviat incert, després de les últimes mesures de reforma que ha empès la Comissió Europea. Després de cent anys farcits d'incidències de tota mena, això no és preocupació al celler cooperatiu, com explica Berenguer: "Cal tenir en compte que ja vam patir arrencades fa anys, quan hi havia en aquest indret deu vegades més de vinya. No crec que ara la reforma ens afecti".

Al seu parer, diversos factors contribueixen a veure el futur amb un cert optimisme: "La recuperació que hem realitzat de la varietat autòctona picapoll, un raïm blanc de nous matisos, ha de ser una raó de pes per mantenir-nos ferms al mercat". Cent anys donen per més d'una crisi: Berenguer recorda el trasbals que va suposar per al celler la mecanització del conreu dels cereals al territori, que va deixar el vi com una activitat econòmica de no gaires perspectives.

Després d'uns anys complicats, els dels finals dels vuitanta i principis dels noranta, en què fins i tot, després d'una renovació total de la vinya que no va obtenir resultats en entrades de raïm, es va plantejar la venda de les instal·lacions a una altra empresa, el celler cooperatiu va aconseguir redreçar la situació combinant l'augment considerable de la plantació de vinyes amb la renovació tecnològica.

La culminació del procés va ser l'obtenció, el 1995, de la DO, que, com assenyala Berenguer, "ens ha ajudat a anar cap amunt, potenciant el picapoll i el cabernet, i a millorar l'elaboració". La DO tanca un procés en què "el Celler Cooperatiu d'Artés ha passat de la quantitat, en aquells seixanta en què envasava 300.000 garrafes setmanals, al producte de qualitat actual", en opinió de Berenguer. El secretari de la cooperativa pensa, però, que de cara al futur caldria més suport institucional a la DO Pla del Bages, talment com altres segells dels vins de qualitat catalans.

El 10 de gener del 1908 un grup de pagesos d'Artés va fundar el Sindicat Agrícola d'Artés, que sis anys més tard construïa el primer celler. El 1929 el vi assolia ser reconegut a l'Exposició Universal de Barcelona. Durant la Guerra Civil, davant la crisi creada, al poble s'uneixen cooperativament el Sindicat Agrícola i el Sindicat Agrícola de Rabassaires d'Artés.

Innovadors
La cooperativa comença a fer-se un nom l'any 1950, quan esdevé la primera cooperativa de l'Estat espanyol que s'inicia en l'elaboració i venda de xampany criat en cava. Els cinquanta són anys de creixement, amb la incorporació de nous socis, el creixement de les instal·lacions i la promoció del vi varietal picapoll, elaborat en un sistema de criança en bóta de roure. Val a dir que en aquells anys el Sindicat va arribar a tenir 800 socis, en un poble de 2.000 habitants.

A finals dels seixanta vindria una nova crisi de la vinya, duradora, però que no podria trencar la trajectòria del model cooperatiu del celler, un dels pocs que pot ufanar-se d'haver assolit cent anys d'història.