Assolir grans consensos per reactivar el país
Des dels col·legis professionals i l’àmbit acadèmic es veu clau assolir un nou model de finançament
Es demana més dinamisme planificador en infraestructures al govern que surti del 12 de maig
Assolir un finançament tan singular com sigui possible, transitar amb passa ferma i àgil cap a un nou model energètic i recuperar identitat industrial, 4.0, això sí, són alguns dels reptes que la societat civil voldria que el poder que sorgeixi d’aquestes eleccions transformés en consensos nacionals.
Fer coses és complicat amb la llosa del dèficit fiscal. Per això, Àngel Hermosilla, secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), creu que “és prioritari assolir un nou model, en què un dels principis bàsics ha de ser el d’ordinalitat”, pel qual Catalunya, com a comunitat recaptadora fiscal per habitant, la tercera de l’Estat, a l’hora d’ingressar no hauria de caure al desè lloc com passa ara. El catedràtic d’història i institucions econòmiques de la UPF Albert Carreras pensa que, “ja que no sortirà la singularitat que ha demanat la Generalitat, cal acostar-s’hi; es podria fer un front comú amb les altres autonomies que tenen dèficit fiscal, com el País Valencià, les Illes i Madrid per apuntalar el principi d’ordinalitat”. I, si no és així, com diu Hermosilla, els nous gestors haurien d’esmenar l’anomalia que “el grau d’execució pressupostària, tant de l’Estat com de la Generalitat, sigui tan baix. Si pressupostem 100 euros, que almenys se’n gastin 90, perquè si no és així s’ofega el destí del país”. El portaveu del CEC pensa en infraestructures, sobretot les que tenen a veure amb “un nou model de gestió de l’aigua, amb més dessaladores i una posada al dia de la xarxa de canonades”. Els col·legis d’enginyers industrials i de camins, canals i ports fa pocs dies proclamaven en un document conjunt que “cal regenerar la tradició de planificació del país que ha tingut històricament la Generalitat, desbordant fins i tot les seves pròpies competències”. I per això demanen als nous governants un compromís irrenunciable en allò que creuen més urgent: ampliació de l’aeroport de Barcelona, accessos al port de Barcelona, construcció de la ronda del Vallès, finalització de l’L9 del metro i posada al dia de la xarxa de Rodalies. Aquest darrer expedient és el més important segons el professor Carreras, per a qui “cal resoldre l’accés normal als llocs de treball, amb el benentès que, com més va, més escàs serà l’habitatge a la ciutat de Barcelona”.
Nova industrialització
Quant a retornar una identitat genuïnament industrial a Catalunya, Carreras avisa que “ens equivocarem si ho fiem a filials d’empreses xineses d’automoció subvencionades que paguen sous baixos; hem de donar suport a iniciatives més intensives en intel·ligència i talent”. Els enginyers també ho veuen així, i pensen que “caldrà posar l’accent en la necessitat que tota la indústria acceleri la integració de les tecnologies digitals (la robòtica, la fabricació additiva, la IA, etc.) i les tecnologies de sostenibilitat (les energies renovables, l’economia circular, la mobilitat sostenible...)”
En la millora del capital humà, qüestió íntimament vinculada a com podem millorar les polítiques d’ocupació, per Hermosilla els nous governants “haurien de tenir en compte que l’oferta laboral no s’ajusta prou bé a la demanda, així que hi ha tecnologies que no s’apliquen bé perquè no tenen els professionals adequats”. Al seu parer, aquest dèficit de productivitat es podria resoldre amb un veritable impuls de la formació professional. El professor Carreras indica que, si volem millorar el capital humà, la nova Generalitat “ha de maldar per millorar la legislació laboral que va instaurar la reforma del PP”. “Hem de posar fi als contractes de treball pèssims i als convenis catastròfics, amb una flexibilitat excessiva per als empresaris, que paguen salaris baixos i no generen valor afegit.”
Una activitat econòmica massa sotmesa a la cotilla administrativa? Els enginyers tenen clar que l’endemà del 12 de maig cal endegar un “profund procés de desburocratització i agilitació administrativa”. Pel portaveu del CEC, cal pensar a “reduir la normativa perquè no escanyi l’activitat econòmica; les normes i els tràmits que serveixen per ser eficients estan bé, però no cal anar més enllà”. Albert Carreras també creu que “la Generalitat no ha de tenir por i escometre les reformes necessàries perquè no creixi i perquè es redueixi la tramitació administrativa”.
Fa poques setmanes, la patronal Foment arribava a considerar Catalunya “un infern fiscal”. En aquesta sempre delicada qüestió tributària, Àngel Hermosilla creu que “potser sí que hi ha un punt d’injustícia en l’impost de successions que pot provocar desplaçaments de patrimoni, amb un impacte negatiu en l’activitat social i econòmica”. El professor de la UPF també observa aquest perill de desplaçament: “Els fiscalistes han constatat que si una comunitat com Madrid abaixa tipus fiscals, les empreses se n’hi van. Potser caldria igualar marges en els segments en què sigui possible i, en casos com successions, arribar a nivells d’exempció més alts”. En el cas de les pimes i els autònoms, la nova Generalitat que surti de les eleccions “hauria d’alleugerir la malvolença fiscal que hi ha contra ells”.
Ningú no discuteix que en transició energètica Catalunya no avança al ritme que s’escauria, “fet que ens resta competitivitat”, com denuncien els enginyers, per als quals un gran acord nacional “ha d’assegurar amb fermesa la millora de l’eficiència, l’electrificació de la demanda energètica, el foment de les energies renovables i el desenvolupament de tecnologies per a la producció i l’emmagatzematge d’energia”.
Una darrera qüestió és el finançament empresarial, que per al secretari general del CEC és prioritària: “Cal estimular la inversió productiva i, en aquest sentit, a més de potenciar el crèdit públic, seria important promoure que els bancs facin una aposta clara per la inversió productiva.”
